Parròquies, llocs d’aprenentatge

La parròquia ha de ser «un lloc d’aprenentatge» i continua disposant de mitjans per realitzar una tasca d’«evangelitzacio-humanització».
Aquestes són dues de les idees que van ser més presents al Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) que va tenir lloc a Barcelona del 9 al 13 de juliol de 2017, i que recull el document en el qual figuren les conclusions de la trobada. Per a mi ha estat la última sessió del Col·loqui que em correspon copresidir amb la Gudrun, una laica de Bèlgica. La valoració ha estat molt positiva per part de tots, pel que fa a l’allotjament i menjar i per les ponències, experiències pastorals i treballs e grup.
La visita a onze parròquies de la ciutat i de Sant Feliu de Llobregat ha donat a tots una visió panoràmica de les activitats de les parròquies del centre i de la perifèria. Hi van assistir 160 persones de tretze països, amb una forta presència de belgues (32) i catalans (30) i també de cristians procedents de l’Europa central i oriental, com ara hongaresos (20) o ucraïnesos (14). També n’hi havia d’Itàlia, Suïssa, Romania, Alemanya, França, Àustria, Lituània, Malta i Eslovàquia. Una quarantena dels participants eren joves.



El document final, redactat per Bernard Quintard, un dels experts permanents del CEP, comença referint-se al lema d’aquesta vint-i-novena edició del CEP: «Cristians a Europa: un poble amb una missió». La missió de les parròquies és «la de tota l’Església: donar testimoni de l’amor de Déu envers tothom». Per dur-la a terme és fonamental «continuar essent deixebles de Jesucrist allà on ens trobem», la qual cosa comporta «desprendre’ns de tot allò que ens reté en els límits de la por» i «aferrar-nos a l’única missió que Jesús ens indica».
«La missió de les nostres parròquies –continua dient el document–, concebudes com a presència d’Església en un lloc, és la missió dels batejats que en formen part», encara que l’Església «esdevingui minoritària i ho esdevindrà cada vegada més». El que compta és, finalment, «esdevenir deixebles més autèntics» de Jesucrist.
«Les parròquies, encara que no en tinguin l’exclusiva, continuen essent uns nuclis o uns pols a partir dels quals es poden posar en pràctica una bona part dels mitjans al servei de l’evangelització-humanització», afirma el document. I afegeix que els cristians som «codestinataris» de l’evange-lització i, si som receptius a l’Evangeli, podrem desplegar la «diversitat de les dimensions del nostre baptisme».
Cal vetllar per «la qualitat de les relacions intracomunitàries», ja que sovint són «un indicador de les relacions que serem capaços d’establir amb el nostre entorn social i cultural». En aquesta línia, el document deixa clar que «la parròquia és un lloc d’aprenentatge» i ho desglossa de la següent manera: «aprenentatge del diàleg en la durada, del respecte a les diferències i de la igualtat en dignitat. Però també de la corresponsabilitat amb vista a la missió comuna de compartir amb altres la Bona Notícia. (....) Lloc d’aprenentatge igualment per al discerniment de les prioritats pastorals i per a la relectura d’allò que esdevenen les persones que es troben associades a la corresponsabilitat pastoral, i de les conversions pastorals assumides pel conjunt de la comunitat».
La propera edició del Col·loqui Europeu de Parròquies tindrà lloc a Lviv (Ucraïna), el juliol de l’any 2019, i jo hi penso anar, si Déu vol.
Mn. Josep Taberner i Vilar