ESGLÉSIA EN SORTIDA

El papa Francesc fa servir aquesta imatge “Església en sortida” per fer-nos veure que és fonamental per a l’Església de Jesucrist per tal que pugui ser un signe viu per a les esperances humanes.
Hi ha el perill que aquesta imatge la referíssim sols a una sortida per a espais nous (al carrer, als mitjans de comunicació,...), cosa que pot ser interessant, però molt secundària.
En realitat la sortida profunda és una eclosió, el pas de crisàlide a adult, el pas del somni al despertat. Jesús de Natzaret va fer aquest tipus de sortida en marxar de l’ortodòxia jueva i de la carcassa farisaica, envers un nou plantejament religiós, en una fe basada en una nova imatge de Déu, de la persona humana i de les relacions religioses.


Quan parlem “d’Església en sortida”, caldria reproduir la iniciativa de Jesús. Hauríem de reeditar el model de Jesús en allò que suposa de canvi profund, de desvetllament psicològic, ideològic i teològic. El papa Francesc ens convida a aquest canvi quan proposa la misericòrdia com a eix teològic.
Ens cal una conversió mental o “sortida” en la qual la misericòrdia (perdó, acolliment, pacificació interior,...) tingués una preeminència estricta sobre allò que és legal, ritual.
En una entrevista de la setmana passada al diari vaig explicar que “he descobert que hi ha una feina a fer que va molt més enllà de les portes de l’església, que cal sortir a fora, implicar-se en la societat. Recordo –deia- que el bisbe Carles quan em va enviar a Figueres, em va dir.” Ves, i no et descuidis de la dimensió cultural i social de la parròquia”.
Un altre fragment de l’entrevista, on deia:”Soc conscient que més enllà de fer de rector, he aprofitat aquest càrrec per poder estar present en molts altres aspectes; culturals per exemple amb el Correllengua, escrivint als diaris i permetent-me dir coses sobre conflictes als quals a vegades penso que cal donar resposta. Ara fa cinc anys vaig deixar de ser del conciliar de Càritas interparroquial de Figueres; allà jo sempre deia que hem de ser conscients que hem de saber donar pa, però també hem de saber ser crítics. I crec que he sabut mantenir-me crític en aspectes de gestions que es poden fer a nivell de ciutat, a nivell polític o social. Faig broma a vegades dient que, com que no hi ha regidor de Cultura [cada any i dos mesos canvia el regidor de Cultura en aquesta ciutat], doncs jo porto més de 100 concerts en aquests anys a Figueres. Per tant alguna cosa hem fet a Figueres per a la promoció cultural de la ciutat. No reclamo el títol, però hi ha aspectes en els quals val la pena ser-hi present i he intentat ser-hi”.
Hi ha en l’evangeli unes paràboles, en el capítol 13 de Mateu, que ens parla amb un llenguatge breu i amb una senzillesa extraordinària del valor del Regne: el gra de mostassa, el llevat, el tresor ocult i la perla de gran valor (Mt 13, 31-46). En el present del nostre país vivim una situació greu de secularització, d’indiferència i d’escepticisme enfront del nostre passat cristià.
Tot això és més fàcil de dir que de fer, però almenys ens cal tenir una sensibilitat ben desperta per a reconèixer i secundar aquells que ja ho han començat a fer, i seguir-ne les petjades, a fi que la renovació que proposa el papa Francesc no tingui marxa enrere.

Mn. Josep Taberner i Vilar