Crec en l’Esperit Sant

El Credo breu diu senzillament:
Crec en l’Esperit Sant
El Credo de Nicea – Constantinobla és més ampli: Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida,   que procedeix del Pare i del Fill   I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes.
La Vida, que té origen en el Pare, i se’ns brinda en el Fill, se’ns comunica íntima i personalment per l’Esperit Sant.


L’Esperit unifica i sustenta la creació, dóna sentit més enllà de l’aparença, i sustenta la realitat canviant.
En el Nou Testament l’Esperit baixa com un colom en el Baptisme de Jesús al Jordà (Mt 3, 16), i com unes llengües de foc en la diada de Pentecosta (Ac 2, 1- 13).
Amb la vinguda de l’Esperit es produeix JA el retorn de Jesús; l’Esperit és la realitat de la plenitud dels temps; allò que Jesús ens va prometre: que no ens abandonaria mai, comença a complir-se amb l’Esperit Sant.
Quan parlem de l’Esperit Sant parlem de la vida i del seu sentit, del seu origen i fi; de la força de la vida. No té un caràcter    de“més enllà”,sinó que el trobarem com a vida     allà on aquesta bull, i com a esperança on la                                                         vida que està amenaçada.          Nosaltres, pel Baptisme i la Confirmació estem plens de l’Esperit, i formem comunitat. L’Esperit viu en nosaltres i està en l’origen de la nostra pregària, per Ell podem dir Abbà-Pare.
          La Pentecosta, com a vinguda de l’Esperit Sant, és per l’Església una experiència fontal transformadora i alliberadora: el do de l’Esperit ens dóna força per continuar i afrontar els dubtes.
La Pentecosta és el punt de partida de la missió de l’Església: un dinamisme irresistible transforma un grapat d’homes esporuguits en missatgers que afronten tots els perills de la seva missió.
Els dons de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Els dons més espectaculars no són necessàriament els més importants; si els diferents dons provoquen rivalitats entre els cristians, és que no són do de l’Esperit.
Ben sovint l’obra de l’Esperit és callada, però es deixa notar en el coratge dels màrtirs (primitius i d’avui) i en la capacitat de renovació de la mateixa Església (Vaticà II). La seva presència es fa evident en les Escriptures, l’Esperit ens parla a través de la Paraula de Déu.
Els “signes dels temps” són esdeveniments que, a la llum de la fe, els cristians entenen com un anunci del Regne que ve; aquests signes ens revelen la presència de Crist en el món.
És a través de la fe que el creient pot discernir la crida de l’Esperit en els esdeveniments de cada dia: canvis en la societat, descobertes científiques, progressos tècnics, promoció de la dona, . . .
          Tots aquests esdeveniments demanen ser llegits en la seva realitat històrica, social, econòmica o científica; però no ens podem quedar en aquest nivell si som conscients que l’Esperit Sant actua i es fa present en la nostra vida de cada dia. 
Bona Pasqua granada a tots!


Mn. Josep Taberner