REFLEXIONS DEL PAPA FRANCESC

El Papa Francesc va concedir fa pocs dies una entrevista a “El País”, que va ser publicada el passat diumenge. Hi he trobat unes quantes “perles” que crec que val la pena de tenir-les present.
“Llegint els Fets dels Apòstols hom hi constata que allà hi havia activitat, “lío”, moviment i contacte amb la gent. Ara tenim el problema de l’anestèsia, estem anestesiats per la mundanitat. Potser la malaltia més perillosa que pugui tenir un pastor prové de l’anestèsia, i és el clericalisme: jo aquí i vosaltres allà!
La pregària de Jesús en l’Últim Sopar és una pregària perquè el Pare ens guardi de la mundanitat. El que anestesia és l’esperit del món. Llavors el pastor es converteix en un funcionari”.
A la qüestió de quines preocupacions té per a l’Església, el Papa respon: “ que l’Església no deixi de ser propera. Una Església que no sigui propera no és Església; és una ONG, o una organització de gent piadosa que fa beneficència,... La proximitat és tocar, tocar en el pròxim la carn de Crist! Mireu Mateu 25: “Tenia fam, presoner, malalt,..., sempre tocar el pròxim.
Quan li parlen que a Lampedusa estava emocionat, el papa diu: “El símbol del nou Dicasteri de Migracions i Refugiats, és un salvavides de color taronja. En una audiència hi havia un grup que feien salvament al Mediterrani. Un del grup pren el salvavides i es posa a plorar, i em diu: No vaig poder salvar-la; i no tenia més de quatre anys aquella nena; es va enfonsar davant meu! Aquest és un símbol de la tragèdia que estem vivint. Que el Mediterrani sigui avui un cementiri, ens ha de fer pensar.
Hem de fer acolliment; i després ve el problema de la integració. Cada immigrant és un problema molt seriós. Fugen del seu país per fam o per guerra. I, la solució, s’ha de cercar allà!
La política d’acolliment té diferents etapes: acolliment d’emergència. Després cal començar un procés d’integració. Acollir i integrar. Perquè quan no hi ha integració es creen guetos.”
Quan el periodista li recorda el Concili Vaticà II i els sofriments de Pau VI, diu: “El màrtir de la incomprensió va ser Pau VI. La meva encíclica “Evangelii Gaudium”, que és el marc de l’acció pastoral que vull donar a l’Església avui, és una actualització de l’”Evangelii Nuntiandi” de Pau VI. I el que millor va fer Pau VI va ser sembrar. La seva encíclica és el millor document pastoral del post-concili; i no ha perdut actualitat”.
Quan li pregunten per la maquinària diplomàtica del Vaticà diu: “ Cal distingir entre els mitjancers i els intermediaris. El mitjancer fa ponts, que no són per a ell, son per que hi caminin els altres. I no cobra peatge. Fa el pont i se’n va. Mitjancers i no intermediaris. Fabricants de ponts”.
Sobre el tema laïcitat-religiositat, ben viu a Espanya, li demanen si pot deixar l’Església en una situació de marginalitat. Francesc diu: “Diàleg. Per favor, dialoguin! No s’insultin. No es condemnin mútuament abans de dialogar. No es pot concebre una política sense diàleg. Si tenen problemes, primer dialoguin!”
Finalment un tema recurrent: el paper dels laics i de les dones en l’Església.  Diu: “El tema és molt més important que una reivindicació funcional. El que m’interessa és que la dona ens doni el seu pensament; perquè l’Església és femenina, i és l’esposa de Crist, i aquest és el fonament teologal de la dona. Cal, evidentment, posar la dona al seu lloc dins l’Església, però també que la dona pugui donar a l’Església la originalitat del seu ser i del seu pensament”.
I, la darrera pregunta i resposta, la transcric en l’original castellà:
- Se le ve muy contento de ser Papa.
- El Señor es bueno, y no me quitó el buen humor.

Material per a la reflexió, i una bona ocasió per pregar pel Papa Francesc.


Mn Josep Taberner i Vilar

APLEC DE SANT PAU DE LA CALÇADA

Avui diumenge, a les 12, a la capella de Sant Pau de la Calçada, Missa solemne de l’Aplec amb acompanyament musical i cant dels Goigs.
Després, sardanes i venda de les tradicionals flaones.

Sant Pau de la Calçada es troba a l’antiga calçada romana, on la tradició situa el pas de Sant Pau per evangelitzar les nostres terres. El lloc, tot i trobar-se als afores de la ciutat, està dins el perímetre de la parròquia de la Immaculada, que porta també associat el nom de sant Pau. D’aquesta manera els dos grans apòstols, columnes de l’Església, sant Pere i sant Pau, donen nom a dues parròquies de Figueres. 

FESTA DE LA CANDELERA

Dijous, dia 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor, es farà la benedicció de candeles a les misses habituals de la ciutat.

PREGÀRIA VOCACIONAL

Divendres, dia 3, hora de pregària per les vocacions, de 4 a 5 de la tarda, a la capella de la comunitat de religioses de Sant Josep. A les 6’30 de la tarda, al mateix lloc, pregària d’Adoració al Santíssim. Obert a tothom qui vulgui unir-se a la pregària.

TROBADA DE LAICS I LAIQUES AMB MISSIÓ PASTORAL

Cada vegada són més abundants les Celebracions de la Paraula en absència de mossèn. Alguns laics i laiques que fa temps que han rebut la formació i fan aquest servei, han rebut el nomenament del bisbe per exercir aquesta funció en uns llocs i per un temps determinat, renovable. Són els laics/ques amb missió pastoral. Es preveu que més endavant aquesta missió es pugui ampliar amb altres serveis pastorals, com responsables de catequesi, de preparació per a sagraments, gestió parroquial, Càritas, malalts, joves, manteniment, economia, etc.

Els laics i laiques que han rebut ja el nomenament, com també els qui es preparen o es volen preparar per dirigir Celebracions dominicals sense prevere i asumir responsabilitats pastorals, tindran una trobada conjunta dels dos arxiprestats de l’Alt Empordà, Interior i Marina, dissabte vinent, dia 4 de febrer, de les 11 a la 1 del migdia, als locals de la parròquia de Castelló d’Empúries.


El Vicari episcopal de formació, Mn.Joan M. Amich, farà una exposició sobre les conclusions de la trobada que es va fer a Girona el novembre passat amb seglars amb missió pastoral de tota la diòcesi i obrirà un diàleg sobre els diferents aspectes, teològics, litúrgics i pastorals a tenir en compte en aquesta tasca.

CURSET PREMATRIMONIAL

El diumenge 12 de febrer tindrà lloc el Curset Prematrimonial a l’Alberg de joventut “Costa Brava” de Llançà, adreçat a les parelles que volen celebrar el sagrament del Matrimoni en els propers mesos. Ja hi ha sis parelles inscrites.

Per a inscripcions: parròquia de Sant Pere de Figueres (tf. 972.500325). 

MN. TABERNER A GÀMBIA

Mn. Josep serà aquesta setmana (del 28 gener al 4 febrer) a Gàmbia, visitant les comunitats que han rebut una ambulància i altres materials. Les misses i Celebracions de la Paraula estan assegurades.
(Abraçada del Papa amb l’arquebisbessa primada de l’església luterana de Suècia)

500 ANYS DE LA REFORMA DE LUTER

Aquest any la Setmana de Pregària per la unitat dels Cristians té una significació especial, ja que se celebra el Vè Centenari de la Reforma protestant, iniciada quan l’aleshores monjo catòlic agustí Martí Luter va fer públiques a Wittenberg (Alemanya) les seves 95 tesis contra la venda d’indulgències i la corrupció a la Roma papal. Era l’any 1517, enmig d’un segle XVI on es vivia un règim basat en la unitat entre el papat i l’imperi. Luter va reaccionar oposant-se a la “compra” de la salvació que suposaven les indulgències i va introduir reformes significatives en la litúrgia, la teologia i la disciplina de les comunitats.

Luter defensava la justificació o salvació per la fe i no per les obres, i afirmava que l´únic criteri per a la fe cristiana era la Sagrada Escriptura. Va tenir intuïcions que després la història ecumènica ha anat contrastant, com és la necessària reforma de l’Església com a organització, la importància de l’estudi de la Bíblia per part de tots els cristians, la visió de l’Església com a poble de Déu, posant l’accent sobre el sacerdoci de tots els fidels, la unitat en l’essencial de la fe i la llibertat d’opinió en altres aspectes...

Després de moltes discussions i condemnes, Luter i els seus seguidors van ser excomunicats, alhora que les seves comunitats s’anaven estenent per tot Alemanya i després cap al nord d’Europa. Paral·lelament a Luter, tot i que sense identificar-se totalment amb ell, Zwingli (+1531) i Calví (+ 1564) constitueixen la segona branca de la Reforma. En el si del protestantisme van néixer altres esglésies independents o nacionals, la més important l’anglicana.

Tot plegat va portar a la divisió més important del Cristianisme, després del Cisma d’Orient, que a l’any 1054 havia separat catòlics i ortodoxos.

L’Església catòlica va reaccionar a la Reforma luterana amb l’anomenada Contrareforma, que va tenir grans ombres (Inquisició, censura, prejudicis...) i grans llums (santa Teresa de Jesús, nous ordes femenins i masculins). La lluita entre protestants i catòlics, amb les guerres político-religioses, va ser d’una hostilitat mútua extrema, impròpia de dues esglésies considerades seguidores de Jesucrist.

Des del segle passat, però, amb l’impuls del Concili Vaticà II i de la Federació Luterana Mundial, l’ecumenisme intenta fer passes d’apropament, més de caire ètic i espiritual que doctrinal. Hi ha diferències teològiques importants, com el culte catòlic als sants; el no reconeixement dels protestants a l’autoritat infal·lible del Papa; el concepte luterà de sagrament, restringit a baptisme i eucaristia; el matrimoni dels pastors luterans davant el celibat sacerdotal catòlic, o l’existència de dones pastores, amb accés a rang episcopal.

En la trobada ecumènica entre luterans i catòlics, que es va celebrar a Lund (Suècia) a finals d’octubre passat, i que iniciava l’any commemoratiu dels 500 anys de la Reforma, el Papa i el president de la Federació Luterana van pregar junts i van signar un document de col·laboració humanitària en defensa dels drets i la dignitat de les persones.
“Catòlics i protestants –afirmà Francesc en aquesta trobada- hem de donar junts testimoni de la misericòrdia de Déu en el món d’avui, que la necessita molt”.

El Papa va reconèixer que “l’experiència espiritual de Martí Luter ens interpel·la a tots i ens recorda que no podem fer res sense Déu”. I va exhortar els fidels d’ambdues esglésies a “mirar amb amor i honestedat el nostre passat i reconèixer l’error i demanar perdó. Només Déu és el jutge”.

Anem passant del conflicte a la comunió. De la discussió a la pregària en comú. De girar-se la cara a l’abraçada.


Mn. Miquel-Àngel Ferrés

ARXIPRESTAT

Els mossens, diaca i religiosos amb càrrec pastoral del nostre Arxiprestat de l’Alt Empordà Interior tindran la reunió mensual dimarts vinent a La Salut de Terrades.

FESTA I APLEC DE SANT PAU DE LA CALÇADA

Dimecres, dia 25, festa de la Conversió de Sant Pau, se celebra la missa patronal a les 12 del migdia, a la capella de Sant Pau de la Calçada.
Aplec.- I diumenge que ve, dia 29 de gener, també a les 12, a la mateixa capella, missa de l’Aplec de Sant Pau de la Calçada, amb acompanyament musical i cant dels Goigs.
Després, sardanes i venda de les tradicionals flaones.

Sant Pau de la Calçada es troba a l’antiga calçada romana, on la tradició situa el pas de Sant Pau per evangelitzar les nostres terres.

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

Estem celebrant, del 18 al 25 de gener, la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, amb el lema “Reconciliem-nos. L’amor de Crist ens hi empeny (2Co 5,4)”. Com s’explica en l’escrit d’aquest Full, en aquest any 2017 s’escau el Vè centenari de la Reforma luterana.
En les misses d’aquest octavari preguem especialment per aquesta intenció.

Estem preparant un acte ecumènic a la Immaculada el dimarts 22 de febrer a les 8 del vespre.

FRANCESC TORRALBA

Del 20 de gener al 24 de febrer, en sis divendres consecutius, Atenea ofereix una nova edició de l’Aula Oberta, enguany amb conferències d’experts en l’àmbit de l’educació. Divendres que ve, dia 27, a les 20 h, Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, parlarà sobre la “Passió d’educar”. El cicle de conferències té lloc a la sala d’actes Abdó Terrades del Casino Menestral Figuerenc.

Estadístiques de l’any 2016


Parròquia
Baptismes
Matrimoni
Defuncions
Sant Pere
43 (45)
4 (4)
41 (30)
Immaculada
46 (54)
4 (2)
29 (39)
Bon Pastor
5 (1)
0
7 (7)
S. Família
6 (9)
2 (0)
13 (8)
Poble Nou
0 (1)
0 (0)
2 (2)
                                                   Entre parèntesi: dades del 2015


GRUP DE FAMÍLIES

Dissabte 28 de gener, reunió del Grup de Famílies a la Sagrada Família, per reflexionar l’Encíclica Laudato Si


ANIVERSARI DE LA PARRÒQUIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE FIGUERES

En aquesta diada d’aniversari de la  nostra parròquia voldríem tenir un record per al bisbe Jaume Camprodon, recentment traspassat, que el 22 de gener de 1989 va consagrar aquesta església. Ell va ser un pastor que feia olor d’ovella, un home discret, afable, de fermes conviccions, senzill i proper , i voldríem demanar-li que vetlli per la comunitat que s’hi reuneix i que pregui perquè aquesta parròquia  sigui “llevat i ferment de la societat” com deia el  nostre rector en el full parroquial de l’1 de gener.
També volem recordar que l’Església de la Sagrada Família existeix gràcies a la col·laboració de moltes persones que, amb el seu esforç, amb les seves aportacions, amb la seva tenacitat van aconseguir fer-la realitat. Un bon inici per a una església que aspira a ser molt més que una construcció.
Creiem que l’església en sí és un reflex de la comunitat que l’habita. Quins són els signes distintius de la nostra església? Què pot sorprendre o cridar l’atenció d’algú que la veu per primera vegada?
Doncs:
·       El Crist que es desprèn de la Creu per enlairar-se cap al Pare. Tota una declaració de fe en l’esdevenidor, en la Resurrecció.

·       La imatge de la Sagrada Família: Josep i Maria, amb cares de trets gairebé infantils, s’uneixen passant-se el braç per l’esquena i el nen dóna la mà a la seva a mare. Tots tres entrellaçats, una família unida que s’estima, que és una malgrat la diversitat dels seus membres.

El Sant Sopar de davant de l’altar, de colors vius i alegres, 

·   amb un Jesús i uns apòstols negres, la dona de davant de l’ambó i els quadres de la capella del Sagrari, que són testimoni del lligam i del compromís de la nostra parròquia amb el pare Josep Frigola i amb la seva feina i el seu testimoniatge al cor de l’Àfrica.

·       Els vitralls, també acolorits, que només amb traços dibuixen imatges que expliquen històries. 

·       El mural dels “nostres” missioners, que han dedicat la vida al servei dels més pobres i senzills, que han estat un exemple d’honestedat, de generositat i que ens inspiren com a models de seguidors Jesús que ens agradaria ser.

Tots aquests elements són signes d’identitat de la nostra parròquia, arrelada al barri i oberta a les persones.

Potser els parroquians som pocs, però ben avinguts. En el moment de donar la pau, al final de les celebracions, es palpa aquesta relació especial que ens uneix. Tothom es coneix, uns s’interessen pels altres, hi ha un sentiment fraternal.

Ens cal sembrar amor als quatre vents, només així  podrem ser llar d’esperança, hospital de campanya  i lloc d’acollida i pregària per a tots.

Josep i Montse

XERRADA DE DOLORS PUIGDEVALL

Dijous que ve, dia 19, a les 20’15 h,a l’Institut R.Muntaner de Figueres,

xerrada i col·loqui amb la nova directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall,  sobre el tema: “La caritat, imperatiu cristià”.

Organitza: Atri de Diàleg i Càritas de les parròquies de l’Arxiprestat Alt Empordà Interior.  Obert a tothom.

TROBADA DE PARES

La 3ª trobada de pares de la Catequesi d’aquest curs tindrà lloc dissabte que ve, dia 21, a 2/4 de 4 de la tarda, als locals de la Immaculada, amb el tema “El valor més gran”. La reflexió anirà sobre el valor de la persona humana i com educar els fills perquè aprenguin a valorar-se a si mateixos i a valorar justament les coses.

MISSA FAMILIAR

Diumenge vinent, dia 22, Missa Familiar de la Catequesi, a les 11 del matí, a la parròquia de la Immaculada. El tema serà la crida als deixebles: “Jesús ens crida a ser amics seus”.

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

Del  18 al 25 de gener se celebra la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, aquest any amb el lema “Reconciliem-nos. L’amor de Crist ens hi empeny (2Co 5,4)”. En aquest any 2017 s’escau el Vè centenari de la reforma luterana. En paraules del papa Francesc, hem de demanar “la gràcia de Déu per poder portar junts la seva Paraula al món, que està necessitat de la seva tendresa i la seva misericòrdia”.

En les misses d’aquest octavari pregarem especialment per a aquesta intenció.

MISSIONERS.CAT

L’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Universitat Ramon Llull ha impulsat un mapa interactiu multimèdia de missioners/es catalans en el món, que vol fer conèixer el testimoni de vida i de fe d’aquestes persones que ho han deixat tot per anar arreu del món a anunciar la Bona Nova de Jesucrist. S’hi pot accedir a través del portat “missioners.cat”.

SANT SEBASTIÀ

Divendres, 20 de gener, a les 10 del matí, a la parròquia de Sant Pere, celebrarem la festa de Sant Sebastià, màrtir, amb una missa cantada i la benedicció de panets, que en acabar seran repartits als devots participants.

LA MORT DE LA MARE

                      La matinada de dimarts ha mort la meva mare, la Júlia Vilar i Serra, a punt de fer els 96 anys. Encara el dia de Sant Esteve, a Celrà, va poder abraçar el seu primer besnét. Ha acabat els seus dies plàcidament a la residència on feia 17 mesos que hi vivia. Els tres fills l'hem estat vetllant aquesta setmana. Dimarts passat em deia: "És hora de marxar!". Gràcies a tots els qui la coneixíeu i l'heu estimat, en aquests darrers anys, els de Figueres, Llers, Pont de Molins,...
                L'enterrament ha estat el dimecres a les 12 del migdia a la nostra parròquia de Celrà, on ella va néixer el 28 de gener de 1921, i on vuit dies més tard, va rebre el sagrament del Baptisme. Aquest cap de setmana, a les misses de les parròquies que tinc encomanades, farem una pregària pel seu descans etern.
                    Mentre acabava les seves hores jo anava resant, i ella escoltava, el rosari que s’allargava tota la nit. I recordo que els meus primers passos van lligats als rosaris que a casa, els pares i germans resàvem quan es feia fosc: i el pare es treia la boina que sempre portava per protegir la seva calvície. Una boina que no es treia mai, ni davant el rector o l’alcalde, mentre passava el correu.

                     En canvi la mare, que sempre es treia el davantal quan algú trucava a la porta, no se’l treia per resar el rosari.  I entre un Déu gran i un Déu familiar, vaig anar teixint la meva fe, heretada dels pares, i confirmada al seminari i en els quasi 43 anys de presbiterat. 
Mn. Josep Taberner i Vilar.

ADÉU AL BISBE JAUME

El passat 29 de desembre vàrem acomiadar a la Catedral el bisbe Jaume Camprodon (1926-2016). No hi era de cos present, perquè havia donat el seu cos a la ciència. Com va explicar el bisbe Francesc a l’homilia exequial, en les últimes voluntats del bisbe Jaume, havia escrit: “Si a algú li sorprèn la decisió presa sobre el destí de les meves despulles mortals, sapigueu que ho he decidit com a aportació a la societat, de la qual he rebut tant, i com a gest de comunió amb el pa partit i compartit en la taula de l’Eucaristia”. I pel que fa a la missa exequial, escrivia: “Demano als responsables diocesans que sigui senzilla”.
El lema episcopal del bisbe Jaume, que cada bisbe pot triar quan és nomenat, era ”El Senyor ha ressuscitat”. I ell mateix va escollir el recordatori del funeral, una reproducció del quadre  d’Eugène Burnand que recorda l’evangeli que es va proclamar a la celebració exequial, amb Pere i Joan corrent cap al sepulcre per cercar la veritat, per cercar el Senyor, com després correran per la terra per donar-lo a conèixer. Deia a l’homilia el bisbe actual: “Així també el bisbe Jaume ha corregut per les terres de Vic i de Girona per esdevenir testimoni del Senyor Ressuscitat i oferir-lo amb els seus dons per mitjà dels sagraments. La darrera paraula sobre la vida del bisbe Jaume no l’ha escrita la mort, sinó el Senyor Ressuscitat, a qui ha cercat, en qui ha cregut, a qui ha anunciat, testimoniat, celebrat i ofert”.
En el seu comiat o testament espiritual, el bisbe Jaume manifesta: “La fe és un regal de Déu que confio que m’acompanyarà fins al dia que aquest cos digui prou i em trobi cara a cara amb el Déu amor, en qui ja ara, si bé en el misteri, vivim, ens movem i som”.
I acaba demanant perdó “per no haver revelat més clarament el rostre de Déu i de la proposta cristiana amb la paraula i la vida”.


Els laics, religiosos i preveres de la nostra diòcesi hem viscut com un regal del cel la vinguda de Mn. Jaume Camprodon com a bisbe de Girona des de l’any 1973 fins al 2001. Dic un regal del cel perquè en aquella època el nomenament de bisbes es veia més aviat com un afer de la terra, amb interessos estranys a l’Evangeli. I ens arribava un mossèn evangèlic per agafar el timó de la nau gironina! I va ser un do de Déu perquè va coincidir amb els anys decisius de les nostres vides, tant pels que vam ser ordenats capellans per ell com per tota la gent de les parròquies que, en aquell temps d’obertura de l’Església al món, ens vàrem comprometre amb il·lusió en diferents tasques a dins i a fora de l’Església.
L’escrit més recordat del bisbe Jaume és “Tornar a Natzaret”. Era l’any 1976, l’Església començava a deixar privilegis, i ell ja veia el demà dient que com a Església havíem de ressituar-nos al lloc originari, si volíem ser Bona Nova per a la societat que naixia. I aquest lloc originari és Natzaret. Escrivia: “Tornar a Natzaret no vol dir amagar-se. Jesús, a Natzaret, no s’amaga pas. Hi viu com qualsevol altre natzarè (...) Situada a Natzaret, l’Església es rejovenirà, aprendrà a ser del poble i podrà animar-lo a treballar amb una nova esperança”. I afegia: “L’Església tindrà credibilitat, no tant per les veritats que predica com per la vida dels qui hi creuen”.
Bisbe Jaume, ajudeu-nos a avançar per aquest camí.

Mn. Miquel-Àngel Ferrés

REPRENEM LA CATEQUESI

Passades les festes de Nadal i Epifanía, i tornant a l’escola els alumnes, reprenem la catequesis a les parròquies.

Amb els millors desitjos que aquestes festes de l’Encarnació del Fill de Déu ens hagin portat a tots un missatge de pau i de solidaritat per tot l’any.

ANUNCI DE LES FESTES DE L’ANY

El dia de l’Epifania s’ha proclamat l’anunci de la Pasqua i de les altres festes de l’any. Seguint el criteri repetit pel bisbe Jaume Camprodon (al cel sigui), el Nadal és el preludi de la Pasqua:

“Així com ens hem alegrat en aquestes festes del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, ens alegrarem també en la gran celebració pasqual de la Resurrecció del nostre Salvador.
Aquest any la Quaresma que ens prepara per a les festes pasquals començarà el dia 1 de març, Dimecres de Cendra, i del 14 al 16 d’abril celebrarem amb fe el Tridu Pasqual de la mort i resurrecció del Senyor.


El dia 16 d’abril serà la Pasqua, la festa més gran de l’any. I al cap de cinquanta dies, el diumenge 4 de juny, celebrarem la Pentecosta.
Cada diumenge ens reunirem per celebrar l’Eucaristia, commemorant la resurrecció del Senyor; i venerarem també la memòria de la Mare de Déu en les seves festes, i la de tants germans sants i santes que ens acompanyen en el nostre camí.
I ja al final de l’any, el dia 3 de desembre, iniciarem un nou any litúrgic amb el primer diumenge d’Advent de nostre Senyor Jesucrist.

Tots els dies són sants i bons si són viscuts en la gràcia de Déu”.

COL·LECTA DE NADAL PER CÀRITAS

A la col·lecta de les misses de Nadal a favor de Càritas arxiprestal de l’Alt Empordà Interior es van recollir:

Immaculada:           1.873’50 €
Poble Nou:                 418’00 €
Sant Pere:               1.316,00 €
Bon Pastor:                 66,10 €

Sagrada Família:        556.00 €

DECÀLEG PER UN ANY NOU

M’ha arribat a les mans un decàleg sobre com el Papa Francesc voldria l’Església, i en concret les parròquies.

Sempre he cregut que el “fundador” de les parròquies va ser Sant Martí de Tours (316-397), el sant que recordem com a soldat romà partint-se la capa amb el pobre (vegeu les pintures tot just inaugurades a Vilarig), i també com a bisbe de Tours (França).

Martí, nascut a Hongria va ser elegit bisbe de Tours el 371, i va dedicar la seva activitat pastoral a predicar als “pagus”, als pagesos de fora ciutat, i d’aquí ve la creació de les parròquies foranes, apartades de la ciutat episcopal. La seva festa és el dia 11 de novembre.

Des del Col·loqui Europeu de parròquies (CEP), del que en formo part des de 2001 (Girona), i que aquest any que encetem en deixaré la co-presidència en el Col·loqui de Barcelona 2017, vull ajudar a viure el nou any tenint en compte aquests consells:

1.- Cal una parròquia de portes obertes, pobre, senzilla, propera, acollidora, sincera, realista, que promogui la cultura de l’encontre i de la tendresa.

2.- Per fer olor d’evangeli i no estar obsessionats pel moralisme, hem de ser una parròquia que va a l’essencial, centrada en Jesucrist, amb cristians convençuts i agosarats, amb esperit comunitari i missioner.

3.- Tota l’Església ha de ser Hospital de campanya; la parròquia ha de guarir les ferides d’emergència, no condemnant mai els ferits de la vida.

4.- Cal ser parròquia dels pobres, preocupada pel sofriment humà, profètica, que denunciï els ídols del nostre temps.

5.- La parròquia ha de sortir al carrer. Una parròquia missionera, anant a les perifèries existencials del nostre poble, encara que això impliqui assumir els riscs de “patir accidents”.

6.- Cal fomentar el diàleg amb tothom que s’acosti a la parròquia, sense discriminar els qui pensen diferent.

7.- Ens cal una parròquia sense nostàlgies del passat. Una parròquia que aposti per la corresponsabilitat laïcal i que miri el futur amb confiança.

8.- Els responsables parroquials (rector, consell pastoral, equip de pastoral,...) han de fer “olor d’ovella”, caminant davant, darrere i enmig del ramat.

9.- Tota parròquia ha de formar part d’una Església viva, que sigui llevat i ferment de la societat; on els cristians puguin ser protagonistes.

10.- La parròquia ha de ser casa i poble de Déu, i no pas una Organització No Governamental (ONG) pietosa. La parròquia ha de ser una “segona casa”, una llar de referència fraternal per a tothom.

L’eslògan que aquest any tenim les parròquies de Figueres és: “SEMBREM AMOR ALS QUATRE VENTS”. Un missatge que lliga perfectament amb el decàleg que us transcric.


Mn. Josep Taberner i Vilar

DEFUNCIÓ DEL BISBE JAUME CAMPRODON

El dia de Sant Esteve al vespre va morir el bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon i Rovira, als 90 anys. Havia nascut a la plana de Vic, a Torelló, el 18 de desembre de 1926. Després d’exercir com a prevere i Vicari de Pastoral de la diòcesi de Vic, va ser consagrat bisbe a la Catedral de Girona el 21 d’octubre de 1973, als seus 47 anys. Va venir per substituir el bisbe Narcís Jubany, quan aquest fou nomenat arquebisbe de Barcelona. Jaume Camprodon va ser bisbe de la nostra diòcesi durant 28 anys, fins al 2001, que fou substituït pel fins aleshores bisbe auxiliar de Barcelona, Carles Soler Perdigó.
Agraïm al bisbe Jaume els seus llargs anys de dedicació al nostre bisbat i a les nostres parròquies. Van ser temps d’aplicació del Concili Vaticà II, coincidint amb la transició política a la democràcia, i ell ens va guiar sempre amb el seu to pastoral, proper, assenyat i evangelitzador. Descansi en la pau del Senyor i que des del cel ens ajudi en el nostre pelegrinatge.

FESTA DE L’EPIFANIA

Divendres, dia 6, festa de l’Epifania del Senyor, dia de Reis, les misses seran com els diumenges. El vespre anterior, hi haurà les següents misses anticipades:
Sant Pere: a les 18 hores
Immaculada: 20’30 hores