ANIVERSARI DE LA PARRÒQUIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE FIGUERES

En aquesta diada d’aniversari de la  nostra parròquia voldríem tenir un record per al bisbe Jaume Camprodon, recentment traspassat, que el 22 de gener de 1989 va consagrar aquesta església. Ell va ser un pastor que feia olor d’ovella, un home discret, afable, de fermes conviccions, senzill i proper , i voldríem demanar-li que vetlli per la comunitat que s’hi reuneix i que pregui perquè aquesta parròquia  sigui “llevat i ferment de la societat” com deia el  nostre rector en el full parroquial de l’1 de gener.
També volem recordar que l’Església de la Sagrada Família existeix gràcies a la col·laboració de moltes persones que, amb el seu esforç, amb les seves aportacions, amb la seva tenacitat van aconseguir fer-la realitat. Un bon inici per a una església que aspira a ser molt més que una construcció.
Creiem que l’església en sí és un reflex de la comunitat que l’habita. Quins són els signes distintius de la nostra església? Què pot sorprendre o cridar l’atenció d’algú que la veu per primera vegada?
Doncs:
·       El Crist que es desprèn de la Creu per enlairar-se cap al Pare. Tota una declaració de fe en l’esdevenidor, en la Resurrecció.

·       La imatge de la Sagrada Família: Josep i Maria, amb cares de trets gairebé infantils, s’uneixen passant-se el braç per l’esquena i el nen dóna la mà a la seva a mare. Tots tres entrellaçats, una família unida que s’estima, que és una malgrat la diversitat dels seus membres.

El Sant Sopar de davant de l’altar, de colors vius i alegres, 

·   amb un Jesús i uns apòstols negres, la dona de davant de l’ambó i els quadres de la capella del Sagrari, que són testimoni del lligam i del compromís de la nostra parròquia amb el pare Josep Frigola i amb la seva feina i el seu testimoniatge al cor de l’Àfrica.

·       Els vitralls, també acolorits, que només amb traços dibuixen imatges que expliquen històries. 

·       El mural dels “nostres” missioners, que han dedicat la vida al servei dels més pobres i senzills, que han estat un exemple d’honestedat, de generositat i que ens inspiren com a models de seguidors Jesús que ens agradaria ser.

Tots aquests elements són signes d’identitat de la nostra parròquia, arrelada al barri i oberta a les persones.

Potser els parroquians som pocs, però ben avinguts. En el moment de donar la pau, al final de les celebracions, es palpa aquesta relació especial que ens uneix. Tothom es coneix, uns s’interessen pels altres, hi ha un sentiment fraternal.

Ens cal sembrar amor als quatre vents, només així  podrem ser llar d’esperança, hospital de campanya  i lloc d’acollida i pregària per a tots.

Josep i Montse

XERRADA DE DOLORS PUIGDEVALL

Dijous que ve, dia 19, a les 20’15 h,a l’Institut R.Muntaner de Figueres,

xerrada i col·loqui amb la nova directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall,  sobre el tema: “La caritat, imperatiu cristià”.

Organitza: Atri de Diàleg i Càritas de les parròquies de l’Arxiprestat Alt Empordà Interior.  Obert a tothom.

TROBADA DE PARES

La 3ª trobada de pares de la Catequesi d’aquest curs tindrà lloc dissabte que ve, dia 21, a 2/4 de 4 de la tarda, als locals de la Immaculada, amb el tema “El valor més gran”. La reflexió anirà sobre el valor de la persona humana i com educar els fills perquè aprenguin a valorar-se a si mateixos i a valorar justament les coses.

MISSA FAMILIAR

Diumenge vinent, dia 22, Missa Familiar de la Catequesi, a les 11 del matí, a la parròquia de la Immaculada. El tema serà la crida als deixebles: “Jesús ens crida a ser amics seus”.

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

Del  18 al 25 de gener se celebra la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, aquest any amb el lema “Reconciliem-nos. L’amor de Crist ens hi empeny (2Co 5,4)”. En aquest any 2017 s’escau el Vè centenari de la reforma luterana. En paraules del papa Francesc, hem de demanar “la gràcia de Déu per poder portar junts la seva Paraula al món, que està necessitat de la seva tendresa i la seva misericòrdia”.

En les misses d’aquest octavari pregarem especialment per a aquesta intenció.

MISSIONERS.CAT

L’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Universitat Ramon Llull ha impulsat un mapa interactiu multimèdia de missioners/es catalans en el món, que vol fer conèixer el testimoni de vida i de fe d’aquestes persones que ho han deixat tot per anar arreu del món a anunciar la Bona Nova de Jesucrist. S’hi pot accedir a través del portat “missioners.cat”.

SANT SEBASTIÀ

Divendres, 20 de gener, a les 10 del matí, a la parròquia de Sant Pere, celebrarem la festa de Sant Sebastià, màrtir, amb una missa cantada i la benedicció de panets, que en acabar seran repartits als devots participants.

LA MORT DE LA MARE

                      La matinada de dimarts ha mort la meva mare, la Júlia Vilar i Serra, a punt de fer els 96 anys. Encara el dia de Sant Esteve, a Celrà, va poder abraçar el seu primer besnét. Ha acabat els seus dies plàcidament a la residència on feia 17 mesos que hi vivia. Els tres fills l'hem estat vetllant aquesta setmana. Dimarts passat em deia: "És hora de marxar!". Gràcies a tots els qui la coneixíeu i l'heu estimat, en aquests darrers anys, els de Figueres, Llers, Pont de Molins,...
                L'enterrament ha estat el dimecres a les 12 del migdia a la nostra parròquia de Celrà, on ella va néixer el 28 de gener de 1921, i on vuit dies més tard, va rebre el sagrament del Baptisme. Aquest cap de setmana, a les misses de les parròquies que tinc encomanades, farem una pregària pel seu descans etern.
                    Mentre acabava les seves hores jo anava resant, i ella escoltava, el rosari que s’allargava tota la nit. I recordo que els meus primers passos van lligats als rosaris que a casa, els pares i germans resàvem quan es feia fosc: i el pare es treia la boina que sempre portava per protegir la seva calvície. Una boina que no es treia mai, ni davant el rector o l’alcalde, mentre passava el correu.

                     En canvi la mare, que sempre es treia el davantal quan algú trucava a la porta, no se’l treia per resar el rosari.  I entre un Déu gran i un Déu familiar, vaig anar teixint la meva fe, heretada dels pares, i confirmada al seminari i en els quasi 43 anys de presbiterat. 
Mn. Josep Taberner i Vilar.

ADÉU AL BISBE JAUME

El passat 29 de desembre vàrem acomiadar a la Catedral el bisbe Jaume Camprodon (1926-2016). No hi era de cos present, perquè havia donat el seu cos a la ciència. Com va explicar el bisbe Francesc a l’homilia exequial, en les últimes voluntats del bisbe Jaume, havia escrit: “Si a algú li sorprèn la decisió presa sobre el destí de les meves despulles mortals, sapigueu que ho he decidit com a aportació a la societat, de la qual he rebut tant, i com a gest de comunió amb el pa partit i compartit en la taula de l’Eucaristia”. I pel que fa a la missa exequial, escrivia: “Demano als responsables diocesans que sigui senzilla”.
El lema episcopal del bisbe Jaume, que cada bisbe pot triar quan és nomenat, era ”El Senyor ha ressuscitat”. I ell mateix va escollir el recordatori del funeral, una reproducció del quadre  d’Eugène Burnand que recorda l’evangeli que es va proclamar a la celebració exequial, amb Pere i Joan corrent cap al sepulcre per cercar la veritat, per cercar el Senyor, com després correran per la terra per donar-lo a conèixer. Deia a l’homilia el bisbe actual: “Així també el bisbe Jaume ha corregut per les terres de Vic i de Girona per esdevenir testimoni del Senyor Ressuscitat i oferir-lo amb els seus dons per mitjà dels sagraments. La darrera paraula sobre la vida del bisbe Jaume no l’ha escrita la mort, sinó el Senyor Ressuscitat, a qui ha cercat, en qui ha cregut, a qui ha anunciat, testimoniat, celebrat i ofert”.
En el seu comiat o testament espiritual, el bisbe Jaume manifesta: “La fe és un regal de Déu que confio que m’acompanyarà fins al dia que aquest cos digui prou i em trobi cara a cara amb el Déu amor, en qui ja ara, si bé en el misteri, vivim, ens movem i som”.
I acaba demanant perdó “per no haver revelat més clarament el rostre de Déu i de la proposta cristiana amb la paraula i la vida”.


Els laics, religiosos i preveres de la nostra diòcesi hem viscut com un regal del cel la vinguda de Mn. Jaume Camprodon com a bisbe de Girona des de l’any 1973 fins al 2001. Dic un regal del cel perquè en aquella època el nomenament de bisbes es veia més aviat com un afer de la terra, amb interessos estranys a l’Evangeli. I ens arribava un mossèn evangèlic per agafar el timó de la nau gironina! I va ser un do de Déu perquè va coincidir amb els anys decisius de les nostres vides, tant pels que vam ser ordenats capellans per ell com per tota la gent de les parròquies que, en aquell temps d’obertura de l’Església al món, ens vàrem comprometre amb il·lusió en diferents tasques a dins i a fora de l’Església.
L’escrit més recordat del bisbe Jaume és “Tornar a Natzaret”. Era l’any 1976, l’Església començava a deixar privilegis, i ell ja veia el demà dient que com a Església havíem de ressituar-nos al lloc originari, si volíem ser Bona Nova per a la societat que naixia. I aquest lloc originari és Natzaret. Escrivia: “Tornar a Natzaret no vol dir amagar-se. Jesús, a Natzaret, no s’amaga pas. Hi viu com qualsevol altre natzarè (...) Situada a Natzaret, l’Església es rejovenirà, aprendrà a ser del poble i podrà animar-lo a treballar amb una nova esperança”. I afegia: “L’Església tindrà credibilitat, no tant per les veritats que predica com per la vida dels qui hi creuen”.
Bisbe Jaume, ajudeu-nos a avançar per aquest camí.

Mn. Miquel-Àngel Ferrés

REPRENEM LA CATEQUESI

Passades les festes de Nadal i Epifanía, i tornant a l’escola els alumnes, reprenem la catequesis a les parròquies.

Amb els millors desitjos que aquestes festes de l’Encarnació del Fill de Déu ens hagin portat a tots un missatge de pau i de solidaritat per tot l’any.

ANUNCI DE LES FESTES DE L’ANY

El dia de l’Epifania s’ha proclamat l’anunci de la Pasqua i de les altres festes de l’any. Seguint el criteri repetit pel bisbe Jaume Camprodon (al cel sigui), el Nadal és el preludi de la Pasqua:

“Així com ens hem alegrat en aquestes festes del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, ens alegrarem també en la gran celebració pasqual de la Resurrecció del nostre Salvador.
Aquest any la Quaresma que ens prepara per a les festes pasquals començarà el dia 1 de març, Dimecres de Cendra, i del 14 al 16 d’abril celebrarem amb fe el Tridu Pasqual de la mort i resurrecció del Senyor.


El dia 16 d’abril serà la Pasqua, la festa més gran de l’any. I al cap de cinquanta dies, el diumenge 4 de juny, celebrarem la Pentecosta.
Cada diumenge ens reunirem per celebrar l’Eucaristia, commemorant la resurrecció del Senyor; i venerarem també la memòria de la Mare de Déu en les seves festes, i la de tants germans sants i santes que ens acompanyen en el nostre camí.
I ja al final de l’any, el dia 3 de desembre, iniciarem un nou any litúrgic amb el primer diumenge d’Advent de nostre Senyor Jesucrist.

Tots els dies són sants i bons si són viscuts en la gràcia de Déu”.

COL·LECTA DE NADAL PER CÀRITAS

A la col·lecta de les misses de Nadal a favor de Càritas arxiprestal de l’Alt Empordà Interior es van recollir:

Immaculada:           1.873’50 €
Poble Nou:                 418’00 €
Sant Pere:               1.316,00 €
Bon Pastor:                 66,10 €

Sagrada Família:        556.00 €

DECÀLEG PER UN ANY NOU

M’ha arribat a les mans un decàleg sobre com el Papa Francesc voldria l’Església, i en concret les parròquies.

Sempre he cregut que el “fundador” de les parròquies va ser Sant Martí de Tours (316-397), el sant que recordem com a soldat romà partint-se la capa amb el pobre (vegeu les pintures tot just inaugurades a Vilarig), i també com a bisbe de Tours (França).

Martí, nascut a Hongria va ser elegit bisbe de Tours el 371, i va dedicar la seva activitat pastoral a predicar als “pagus”, als pagesos de fora ciutat, i d’aquí ve la creació de les parròquies foranes, apartades de la ciutat episcopal. La seva festa és el dia 11 de novembre.

Des del Col·loqui Europeu de parròquies (CEP), del que en formo part des de 2001 (Girona), i que aquest any que encetem en deixaré la co-presidència en el Col·loqui de Barcelona 2017, vull ajudar a viure el nou any tenint en compte aquests consells:

1.- Cal una parròquia de portes obertes, pobre, senzilla, propera, acollidora, sincera, realista, que promogui la cultura de l’encontre i de la tendresa.

2.- Per fer olor d’evangeli i no estar obsessionats pel moralisme, hem de ser una parròquia que va a l’essencial, centrada en Jesucrist, amb cristians convençuts i agosarats, amb esperit comunitari i missioner.

3.- Tota l’Església ha de ser Hospital de campanya; la parròquia ha de guarir les ferides d’emergència, no condemnant mai els ferits de la vida.

4.- Cal ser parròquia dels pobres, preocupada pel sofriment humà, profètica, que denunciï els ídols del nostre temps.

5.- La parròquia ha de sortir al carrer. Una parròquia missionera, anant a les perifèries existencials del nostre poble, encara que això impliqui assumir els riscs de “patir accidents”.

6.- Cal fomentar el diàleg amb tothom que s’acosti a la parròquia, sense discriminar els qui pensen diferent.

7.- Ens cal una parròquia sense nostàlgies del passat. Una parròquia que aposti per la corresponsabilitat laïcal i que miri el futur amb confiança.

8.- Els responsables parroquials (rector, consell pastoral, equip de pastoral,...) han de fer “olor d’ovella”, caminant davant, darrere i enmig del ramat.

9.- Tota parròquia ha de formar part d’una Església viva, que sigui llevat i ferment de la societat; on els cristians puguin ser protagonistes.

10.- La parròquia ha de ser casa i poble de Déu, i no pas una Organització No Governamental (ONG) pietosa. La parròquia ha de ser una “segona casa”, una llar de referència fraternal per a tothom.

L’eslògan que aquest any tenim les parròquies de Figueres és: “SEMBREM AMOR ALS QUATRE VENTS”. Un missatge que lliga perfectament amb el decàleg que us transcric.


Mn. Josep Taberner i Vilar

DEFUNCIÓ DEL BISBE JAUME CAMPRODON

El dia de Sant Esteve al vespre va morir el bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon i Rovira, als 90 anys. Havia nascut a la plana de Vic, a Torelló, el 18 de desembre de 1926. Després d’exercir com a prevere i Vicari de Pastoral de la diòcesi de Vic, va ser consagrat bisbe a la Catedral de Girona el 21 d’octubre de 1973, als seus 47 anys. Va venir per substituir el bisbe Narcís Jubany, quan aquest fou nomenat arquebisbe de Barcelona. Jaume Camprodon va ser bisbe de la nostra diòcesi durant 28 anys, fins al 2001, que fou substituït pel fins aleshores bisbe auxiliar de Barcelona, Carles Soler Perdigó.
Agraïm al bisbe Jaume els seus llargs anys de dedicació al nostre bisbat i a les nostres parròquies. Van ser temps d’aplicació del Concili Vaticà II, coincidint amb la transició política a la democràcia, i ell ens va guiar sempre amb el seu to pastoral, proper, assenyat i evangelitzador. Descansi en la pau del Senyor i que des del cel ens ajudi en el nostre pelegrinatge.

FESTA DE L’EPIFANIA

Divendres, dia 6, festa de l’Epifania del Senyor, dia de Reis, les misses seran com els diumenges. El vespre anterior, hi haurà les següents misses anticipades:
Sant Pere: a les 18 hores
Immaculada: 20’30 hores


DIUMENGE QUE VE, 5ª MISSA SOBRE L’EMPORDÀ


La V Missa sobre l’Empordà, centrada aquest cop en el tema dels refugiats, amb el lema “On trobarem refugi?”, tindrà lloc: Diumenge vinent, dia 27 de novembre, a les 4 de la tarda, a la falda del Castell de Sant Ferran per la banda de ponent, a l’indret del circuit dels Arcs.

Aquest any la fem unes setmanes més tard, per qüestions de calendari, però per això també la fem més aviat, a les 4 de la tarda, perquè no se’ns hi faci fosc. L’accés és per la carretera de Llers. Les persones que no tinguin vehicle per anar-hi, poden posar-se en contacte amb altres que en tinguin o bé a través de la parròquia. Allà hi haurà les cadires que ens deixa l’Ajuntament.

Aquesta Missa, convocada per a tot l’Arxiprestat Alt Empordà Interior, té per objectiu compartir una experiència a l’aire lliure, al temple de la Creació, celebrant la fe i prenent consciència d’un tema de solidaritat, en aquest cas el drama de tota la gent que ha hagut de fugir de la guerra o de la fam i està buscant refugi.

Hi haurà testimonis directes d’ajuda als refugiats. La col·lecta de la Missa anirà destinada a l’ONG d’ajuda als refugiats “Amb les teves mans”.

En cas de mal temps, la Missa se celebraria a l’interior del Castell de Sant Ferran. Esperem, però, que faci bo i puguem presenciar en comú una bona posta de sol.

“ON TROBAREM REFUGI?”

El proper diumenge, 27 de novembre, primer diumenge d’Advent, a les quatre de la tarda, a la falda del Castell de Sant Ferran de la ciutat, celebrarem la V Missa sobre l’Empordà. Una missa oberta a tothom, reflexionant aquets any el tema dels refugiats. En els anys passats hem anat tractant temes socials i religiosos, com el del foc del 2012, els ancians, els infants, o els discapacitats.

Amb l’eslògan “On trobarem refugi?” volem significar que:

- El Senyor és el nostre refugi: Diu el salm 12, 6: “ Diu el Senyor: “Si els desvalguts són oprimits i gemeguen els pobres, ara mateix m’aixeco; els salvaré si es burlen d’ells”. I podem llegir tot el salm 16, que comença amb el conegut cant: “Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi!”

- Tu també vas ser refugiat!, diu el Senyor al seu poble d’Israel. Val la pena de llegir el llibre del Deuteronomi. En el capítol 24, 17-22 el Senyor recorda al seu poble: Recorda que eres esclau a Egipte, i el Senyor te’n va alliberar.

- Nosaltres som peregrins, cap a la casa del Pare. Ben sovint, en les exèquies, ho recordem: aquí hi estem de pas. “Així, doncs, ens sentim plens de confiança; sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que fem camí per la fe, sense veure-hi.” (2 C 5, 6-7).

- Que hi ha milions de refugiats. L’ACNUR (Alt Comissariat de Nacions Unides pels Refugiats) calcula que hi ha més de seixanta-dos milions de refugiats arreu del món. Persones que per raons polítiques o econòmiques han agut d’abandonar la seva terra, pel risc greu que perillava la seva vida i la de la seva família. Molts refugiats ara viuen, lluny de casa seva, en tendes de campanya (“la caseta del gos”), sense saber si podran retornar a casa seva. I, marginats en molts països, quan reben ajut és sols per sis mesos.

- Que a Figueres hem parlat molt de Refugiats: de mitjan setembre fins al 16 d’octubre hem estat un mes parlant de refugiats, amb films, conferències, exposicions de fotos,... Els organitzadors deien que ben poca gent ha participat en els trenta actes, que costa molt de sensibilitzar la gent; que sempre som els mateixos!

- Que estem cridats a fer: No podem quedar en parlar-ne, en llegir les notícies o visitar les exposicions. Ens cal no quedar-nos en lamentar que l’Estat els deixa entrar en comptagotes. Com a ciutadans i com a creients en Jesucrist ens cal passar a l’acció.

Com diu el Papa Francesc: “no podem construir murs, sinó ponts!” Les mateixes pedres que poden fer una muralla, són les mateixes pedres que poden construir ponts entre pobles i famílies. Sols cal seguir els consells del nostre Enginyer, Jesús de Natzaret, per ser “pedres vivents”, constructors de pau i de solidaritat.

Participem el proper diumenge a la Missa sobre l’Empordà, amb aquest esperit de ser “pedres vivents”. Tindrem diferents testimonis, de refugiats i de voluntaris que han anat als camps de refugiats; i la col·lecta anirà destinada a la ONG “Amb les teves mans”, una ONG empordanesa que ajuda als qui estan treballant entre refugiats, en un veritable “Hospital de campanya”.

Mn. Josep Taberner i Vilar

TAL FARÀS, TAL TROBARÀS

Si volem avançar com a humanitat, hem de posar-hi més seny, més esperit i menys irracionalitat. Si no fem créixer els bons ingredients en l’espècie humana, no és estrany que avancem molt en tecnologia i ben poc en humanitat. Si no posem bons ingredients a l’hora de cuinar un plat, després no ens podem queixar si el menjar surt dolent.

En la nostra societat tothom es queixa de les conseqüències, però sense treballar gaire les causes. Ens queixem del plat dolent, però sense procurar millorar els ingredients. Uns exemples:

-Tenim una tolerància 0 pels maltractaments domèstics que augmenten cada dia i, en canvi, ens empassem sense cap pudor tota la violència que rebem pels mitjans de comunicació i d’entreteniment i comprem video-jocs violents als petits de la casa.

-Lamentem cada setmana accidents mortals a les carreteres. Però ens embadaleixen amb les prestacions dels cotxes nous que se’ns anuncien de manera fantàstica i de les velocitats que poden agafar.

-Ens espantem només de pensar les destrosses que pot fer la droga en la vida de persones i famílies, però acceptem sense més ni més l’ambient d’intercanvi de droga que es fa a la vista als nostres carrers.

-Som implacables amb el càstig que mereixen els violadors i els qui cometen abusos a menors, però no deixem d’acceptar com a normal l’exposició pública i permanent d’una sexualitat banalitzada i deshumanitzadora.

-Ens fan molta pena les persones que han caigut en l’alcoholisme i, en canvi, tenim una tolerància infinita per a l’accés barat a l’alcohol a tothora i a tothom.

-Sabem que moltes empreses petites, properes i familiars, hauran de tancar però ens n’anem a comprar a les grans superfícies, per comoditat, per ofertes econòmiques...

-Ens queixem de la manca d’educació de molts nens i joves, però no trobem temps per estar més amb ells ni per procurar que hi hagi horaris i llocs adequats i sans per a ells.

-Critiquem i ens escandalitzem de tal o tal persona perquè s’ha separat o ha fet el salt, mentre els índexs d’audiència televisiva assenyalen l’èxit creixent dels programes-escombraria de xafarderies i morbositats.

-Condemnem els polítics que s’aprofiten del càrrec, però tot fa pensar que molta gent faria el mateix si estiguessin al seu lloc, perquè els nivells de civisme i d’ètica professional i financera són baixos al país, i això no és culpa només dels polítics.

-A nivell d’Església, potser la critiquem perquè no respon a les nostres expectatives, però a l’hora de comprometre’ns a fer algun servei a la comunitat deixem que siguin uns altres els qui s’impliquin a fer una Església més viva.

Podríem seguir amb més incongruències... Ens cal ser més crítics amb nosaltres mateixos i més constructius en el nostre entorn, sabent que el món serà una mica millor si cadascú de nosaltres és una mica millor, si millorem el règim interior del nostre cor.

Si volem un món nou, nosaltres hem de ser homes i dones “nous”. És aquell text de sant Pau als Romans, 6: “Hem de continuar en el pecat perquè abundi més la gràcia? De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? ... Sapiguem-ho bé: l’home vell que érem abans ha estat crucificat amb Crist.... Tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist... Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia”.

Si esdevenim persones renovades en Crist, serem com ingredients bons i sans per fer avançar l’espècie humana i fer més comestible per a tothom la salsa de la vida... Les bones conseqüències vénen de bones causes. I a la inversa!

Si no tirem coses bones a l’olla, quina sopa volem que surti? Tal faràs, tal trobaràs...

Mn.Miquel-Àngel Ferrés