DIUMENGE QUE VE, 5ª MISSA SOBRE L’EMPORDÀ


La V Missa sobre l’Empordà, centrada aquest cop en el tema dels refugiats, amb el lema “On trobarem refugi?”, tindrà lloc: Diumenge vinent, dia 27 de novembre, a les 4 de la tarda, a la falda del Castell de Sant Ferran per la banda de ponent, a l’indret del circuit dels Arcs.

Aquest any la fem unes setmanes més tard, per qüestions de calendari, però per això també la fem més aviat, a les 4 de la tarda, perquè no se’ns hi faci fosc. L’accés és per la carretera de Llers. Les persones que no tinguin vehicle per anar-hi, poden posar-se en contacte amb altres que en tinguin o bé a través de la parròquia. Allà hi haurà les cadires que ens deixa l’Ajuntament.

Aquesta Missa, convocada per a tot l’Arxiprestat Alt Empordà Interior, té per objectiu compartir una experiència a l’aire lliure, al temple de la Creació, celebrant la fe i prenent consciència d’un tema de solidaritat, en aquest cas el drama de tota la gent que ha hagut de fugir de la guerra o de la fam i està buscant refugi.

Hi haurà testimonis directes d’ajuda als refugiats. La col·lecta de la Missa anirà destinada a l’ONG d’ajuda als refugiats “Amb les teves mans”.

En cas de mal temps, la Missa se celebraria a l’interior del Castell de Sant Ferran. Esperem, però, que faci bo i puguem presenciar en comú una bona posta de sol.

“ON TROBAREM REFUGI?”

El proper diumenge, 27 de novembre, primer diumenge d’Advent, a les quatre de la tarda, a la falda del Castell de Sant Ferran de la ciutat, celebrarem la V Missa sobre l’Empordà. Una missa oberta a tothom, reflexionant aquets any el tema dels refugiats. En els anys passats hem anat tractant temes socials i religiosos, com el del foc del 2012, els ancians, els infants, o els discapacitats.

Amb l’eslògan “On trobarem refugi?” volem significar que:

- El Senyor és el nostre refugi: Diu el salm 12, 6: “ Diu el Senyor: “Si els desvalguts són oprimits i gemeguen els pobres, ara mateix m’aixeco; els salvaré si es burlen d’ells”. I podem llegir tot el salm 16, que comença amb el conegut cant: “Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi!”

- Tu també vas ser refugiat!, diu el Senyor al seu poble d’Israel. Val la pena de llegir el llibre del Deuteronomi. En el capítol 24, 17-22 el Senyor recorda al seu poble: Recorda que eres esclau a Egipte, i el Senyor te’n va alliberar.

- Nosaltres som peregrins, cap a la casa del Pare. Ben sovint, en les exèquies, ho recordem: aquí hi estem de pas. “Així, doncs, ens sentim plens de confiança; sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que fem camí per la fe, sense veure-hi.” (2 C 5, 6-7).

- Que hi ha milions de refugiats. L’ACNUR (Alt Comissariat de Nacions Unides pels Refugiats) calcula que hi ha més de seixanta-dos milions de refugiats arreu del món. Persones que per raons polítiques o econòmiques han agut d’abandonar la seva terra, pel risc greu que perillava la seva vida i la de la seva família. Molts refugiats ara viuen, lluny de casa seva, en tendes de campanya (“la caseta del gos”), sense saber si podran retornar a casa seva. I, marginats en molts països, quan reben ajut és sols per sis mesos.

- Que a Figueres hem parlat molt de Refugiats: de mitjan setembre fins al 16 d’octubre hem estat un mes parlant de refugiats, amb films, conferències, exposicions de fotos,... Els organitzadors deien que ben poca gent ha participat en els trenta actes, que costa molt de sensibilitzar la gent; que sempre som els mateixos!

- Que estem cridats a fer: No podem quedar en parlar-ne, en llegir les notícies o visitar les exposicions. Ens cal no quedar-nos en lamentar que l’Estat els deixa entrar en comptagotes. Com a ciutadans i com a creients en Jesucrist ens cal passar a l’acció.

Com diu el Papa Francesc: “no podem construir murs, sinó ponts!” Les mateixes pedres que poden fer una muralla, són les mateixes pedres que poden construir ponts entre pobles i famílies. Sols cal seguir els consells del nostre Enginyer, Jesús de Natzaret, per ser “pedres vivents”, constructors de pau i de solidaritat.

Participem el proper diumenge a la Missa sobre l’Empordà, amb aquest esperit de ser “pedres vivents”. Tindrem diferents testimonis, de refugiats i de voluntaris que han anat als camps de refugiats; i la col·lecta anirà destinada a la ONG “Amb les teves mans”, una ONG empordanesa que ajuda als qui estan treballant entre refugiats, en un veritable “Hospital de campanya”.

Mn. Josep Taberner i Vilar

TAL FARÀS, TAL TROBARÀS

Si volem avançar com a humanitat, hem de posar-hi més seny, més esperit i menys irracionalitat. Si no fem créixer els bons ingredients en l’espècie humana, no és estrany que avancem molt en tecnologia i ben poc en humanitat. Si no posem bons ingredients a l’hora de cuinar un plat, després no ens podem queixar si el menjar surt dolent.

En la nostra societat tothom es queixa de les conseqüències, però sense treballar gaire les causes. Ens queixem del plat dolent, però sense procurar millorar els ingredients. Uns exemples:

-Tenim una tolerància 0 pels maltractaments domèstics que augmenten cada dia i, en canvi, ens empassem sense cap pudor tota la violència que rebem pels mitjans de comunicació i d’entreteniment i comprem video-jocs violents als petits de la casa.

-Lamentem cada setmana accidents mortals a les carreteres. Però ens embadaleixen amb les prestacions dels cotxes nous que se’ns anuncien de manera fantàstica i de les velocitats que poden agafar.

-Ens espantem només de pensar les destrosses que pot fer la droga en la vida de persones i famílies, però acceptem sense més ni més l’ambient d’intercanvi de droga que es fa a la vista als nostres carrers.

-Som implacables amb el càstig que mereixen els violadors i els qui cometen abusos a menors, però no deixem d’acceptar com a normal l’exposició pública i permanent d’una sexualitat banalitzada i deshumanitzadora.

-Ens fan molta pena les persones que han caigut en l’alcoholisme i, en canvi, tenim una tolerància infinita per a l’accés barat a l’alcohol a tothora i a tothom.

-Sabem que moltes empreses petites, properes i familiars, hauran de tancar però ens n’anem a comprar a les grans superfícies, per comoditat, per ofertes econòmiques...

-Ens queixem de la manca d’educació de molts nens i joves, però no trobem temps per estar més amb ells ni per procurar que hi hagi horaris i llocs adequats i sans per a ells.

-Critiquem i ens escandalitzem de tal o tal persona perquè s’ha separat o ha fet el salt, mentre els índexs d’audiència televisiva assenyalen l’èxit creixent dels programes-escombraria de xafarderies i morbositats.

-Condemnem els polítics que s’aprofiten del càrrec, però tot fa pensar que molta gent faria el mateix si estiguessin al seu lloc, perquè els nivells de civisme i d’ètica professional i financera són baixos al país, i això no és culpa només dels polítics.

-A nivell d’Església, potser la critiquem perquè no respon a les nostres expectatives, però a l’hora de comprometre’ns a fer algun servei a la comunitat deixem que siguin uns altres els qui s’impliquin a fer una Església més viva.

Podríem seguir amb més incongruències... Ens cal ser més crítics amb nosaltres mateixos i més constructius en el nostre entorn, sabent que el món serà una mica millor si cadascú de nosaltres és una mica millor, si millorem el règim interior del nostre cor.

Si volem un món nou, nosaltres hem de ser homes i dones “nous”. És aquell text de sant Pau als Romans, 6: “Hem de continuar en el pecat perquè abundi més la gràcia? De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? ... Sapiguem-ho bé: l’home vell que érem abans ha estat crucificat amb Crist.... Tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist... Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia”.

Si esdevenim persones renovades en Crist, serem com ingredients bons i sans per fer avançar l’espècie humana i fer més comestible per a tothom la salsa de la vida... Les bones conseqüències vénen de bones causes. I a la inversa!

Si no tirem coses bones a l’olla, quina sopa volem que surti? Tal faràs, tal trobaràs...

Mn.Miquel-Àngel Ferrés

PASTORS, NO FUNCIONARIS

Amb aquest mateix títol fa uns dies que els capellans de l’arxiprestat varem reflexionar en la nostra reunió de La Salut de Terrades , a partir d’un discurs del Papa Francesc pronunciat el 20 de novembre de 2015 al Congrés celebrat a Roma en motiu dels 50 anys de dos Decrets del Concili Vaticà II.

Ja d’entrada hi varem afegir, que els preveres hem de ser “Bons” pastors i no “mals” funcionaris.

Entre moltes altres coses, el Papa diu: “ El bé que els preveres poden fer neix sobretot de la seva proximitat i d’un tendre amor a les persones. No són filantrops o funcionaris, els preveres són pares i germans. La paternitat d’un prevere fa molt de bé. Proximitat, entranyes de misericòrdia, mirada amorosa: fer experimentar la bellesa d’una vida viscuda segons l’Evangeli i l’amor de Déu que es fa concret també a través dels seus ministres.”

En la conversa a La Salut algú va dir: “En la meva tasca com a prevere, mai he de témer de passar-me per massa bo”, ja que Déu és Amor, i Ell sí que es passa “uns quants pobles” amb el seu amor i la seva misericòrdia.

El Papa afegeix: “ Un prevere, si és un home en pau, sabrà comunicar serenitat al seu voltant, fins i tot en els moments d’esgotament, transmetent la bellesa de la relació amb el Senyor. Al contrari, no és normal que un prevere sovint estigui trist, nerviós o dur de caràcter; no és bo i no fa bé ni al prevere, ni al seu poble”.

I a quasi tots els qui estàvem en la reunió ens fa cridar molt l’atenció la frase que el Papa cita de Sant Ambròs, bisbe de Milà, un pare de l’Església, bon pastor i escriptor; diu: “Un prevere ha d’aprendre a tenir alegria, no pot perdre mai, millor així, la capacitat de joia: si la perd hi ha quelcom que no va. I us ho dic sincerament, em fa por endurir-me, em fa por. Els preveres rígids... Lluny! Et mosseguen! Recordo aquella expressió de Sant Ambròs, segle IV: “On hi ha la misericòrdia hi ha l’esperit del Senyor, on hi ha la rigidesa només hi ha els seus ministres”. El ministre sense el Senyor es torna rígid, i això és un perill per al poble de Déu”.

El debat a partir d’aquest text de Sant Ambròs va ser molt ric: ens cal ser servidors de l’Evangeli, fent gestos de misericòrdia per acostar-nos al model de Jesús. Ens cal aconseguir una certa pau interior per a fer present la misericòrdia i la compassió envers els més necessitats. Estar al servei dels altres és quelcom fonamental per als preveres, ja que hem estat “enviats a servir els homes, a fer-los arribar a la misericòrdia de Déu, a anunciar la seva Paraula de vida.”

No som preveres per a nosaltres mateixos i la nostra santificació està unida a la del nostre poble. A punt d’acabar l’Any Litúrgic que per voluntat del Papa Francesc s’ha centrat sobre l’Any Sant de la Misericòrdia, es bo que revisem com fem de preveres al servei dels germans, i com ens sentim a prop dels més necessitats, per fer de l’Església un “Hospital de campanya!”.

Mn. Josep Taberner i Vilar

RESPECTAR LA VOLUNTAT

En vigílies de Tots Sants i del Dia dels Fidels Difunts, és oportú parlar d’uns temes delicats que tenen relació amb el fet de la mort.

Anem al gra. Hi ha molta gent que estima la seva parròquia i que, quan mor, és acomiadada i enterrada al tanatori, per comoditat de la família, que no s’ha preocupat de saber si el familiar difunt hauria preferit una cerimònia religiosa en l’església parroquial on havia celebrat la fe tantes vegades en vida.

També pot ser molt digna una cerimònia religiosa, o laica, al tanatori, però sovint passen al davant uns criteris pràctics sense tenir en compte la fe de la persona difunta.

De fet, aquesta manca de consciència d’alguns familiars ja passa en vida. Els fills i familiars acompanyen els pares i avis, quan ja són grans i no es poden valer gaire, al metge, al notari, a comprar, al restaurant, allà on sigui... però no els porten gaire a l’església, a missa. Si sabessin que, en molts casos, per molta gent gran és important, potser els fills s’ho plantejarien. Molts avis no gosen demanar-ho, perquè no volen molestar. Pensen que durant el cap de setmana els fills i néts tenen altres plans i no els volen trencar el ritme. Els respecten, vaja. No podria, aquest respecte, almenys de tant en tant, existir en la direcció contrària...?

I aquest respecte que mereixen la gent gran en vida, també hauria d’existir a l’hora de la mort, pel que fa a les seves conviccions religioses. Una observació, anant altre cop al gra, que caldria fer a la gent creient, seria dir:

“Escolteu, si voleu que el dia del vostre enterrament es faci una cerimònia religiosa i que es faci a la parròquia on habitualment heu viscut i celebrat la fe, val més que ho deixeu dit i, si voleu, també per escrit”.

Encara que algú de la casa digui “ai, no parlis d’això ara...!”, algun dia caldria dir a la família reunida quelcom així: “Mireu, quan veieu que m’arribi l’hora de sortir d’aquest món, vull que aviseu a la parròquia o els serveis religiosos de l’hospital perquè em donin assistència espiritual, i millor que jo
estigui encara en plena consciència per rebre els sagraments. I quan jo falti, sapigueu que vull que es faci el funeral a la parròquia. Per mi és important. En aquesta església hi hem viscut moments familiars molt especials, ja ho sabeu, i voldria que m’hi encomanéssiu a Déu”.

Per deixar-ho per escrit, existeix el Document de Voluntats Anticipades (DVA) o Testament Vital, en el qual la persona, conscientment i lliurement, manifesta instruccions sobre els tractaments mèdics i espirituals que vol rebre en cas que es trobi en una situació en què no pugui decidir per si mateixa.

En el DVA, a més dels criteris ètics i sanitaris que es vol que es tinguin en compte, com és evitar l’eutanàsia activa i també l’acarnissament terapèutic, hi ha el de rebre assistència espiritual o religiosa, d’acord amb les pròpies creences. Es tracta d’assegurar que l’entorn familiar i sanitari respecti la voluntat del pacient quan ja ha perdut les facultats cognitives. I aquesta voluntat, per dret, passa al davant dels criteris que pugui tenir la família sobre el tema.

Passa moltes vegades que una persona creient, malalta de gravetat, no pot rebre els sagraments perquè la família actua com una barrera. Es pot deduir que la persona malalta, si tingués coneixement, demanaria els últims sagraments. Però en parles amb la família i et diuen: “no, no, encara és conscient, que no s’espanti”.

Els mossens, quan ens trobem amb aquesta barrera familiar, no podem actuar; per això és important deixar les coses clares en vida. De totes maneres, mai no m’estic de contestar respectuosament: “Perdoni, crec que no s’espantaria. És una persona de fe, amb dret a ser atesa. Vol dir que no són vostès, els qui estan espantats...?”.

De vegades -en la vida i en la mort- cal anar al gra.

Mn. Miquel-Àngel Ferrés

ACCIÓ MISSIONERA

El mes d’octubre comença amb la festa de Santa Teresa de l’Infant Jesús, patrona de les missions, al mateix temps que Sant Francesc Xavier, que va anar a predicar fins a les portes de la Xina des de la seva Navarra natal.

I Santa Teresa de l’Infant Jesús va morir jove, als 24 anys, i va viure sempre a França, i els últims nou al convent de clausura del Carmel de Lisieux. L’Església ens la presenta com a patrona de les Missions per fer-nos saber a tots els creients en Jesucrist que hem de ser missioners, ara i aquí, avui i sempre.

Ens cal prendre consciència que sense la dimensió missionera, la vida de cada cristià i la de tota l’Església, deixaria molt que desitjar.

El Concili Vaticà II en el Decret de Missions “Ad Gentes”, en el nº 12 ens diu:

“La caritat cristiana s’estén realment a tothom, sense distinció de país, de condició social o de religió; no n’espera cap profit o agraïment.
Així com Déu ens ha estimat amb un amor gratuït, així també els fidels han de preocupar-se per l’home, tot estimant-lo amb el mateix sentiment amb què Déu l’ha cercat.
Tal com Crist recorria totes les viles i tots els pobles guarint malalties i xacres de tota mena com a signe de la vinguda del Regne de Déu, semblantment l’Església a través dels seus fills entra en contacte amb els homes de qualsevol condició, però sobretot amb els pobres i els afligits, i es prodiga per ells de tot cor.
En comparteix, en efecte, les joies i les penes, en coneix les aspiracions i els
enigmes de la vida, sofreix amb ells en les angoixes de la mort. Als qui busquen
la pau desitja respondre amb un diàleg fraternal, tot aportant-los la pau i la llum de l’Evangeli”.

I, en el nº 37, ens suggereix com a deures concrets de la comunitat cristiana:

- “dilatar els espais de la caritat fins als extrems de la terra”. Obrir el nostre cor i el nostre moneder; que quan la fe arriba a la butxaca, és una fe vertadera.

- “i a mantenir contacte amb els missioners sortits de la pròpia comunitat”. 

Això és el que fem, de fa anys, en la parròquia de la Sagrada Família, on cada primer diumenge de mes fem la col·lecta per les obres socials que el Pare Frigola ha fet al Níger; i ara que ell ha tornat, seguim, amb el mateix interès!
L’eslògan d’aquest any, en la diada d’avui del DOMUND és: “Surt de la teva terra!”

Una invitació a ser com Abraham, el nostre pare en la fe, que Déu el va cridar amb aquestes paraules a sortir de casa seva per anar a la “terra promesa”.

També és el testimoniatge dels missioners/eres que han marxat a països de missió. Però també és una invitació a tots nosaltres a sortir del nostre cercle, de la nostra petita comunitat, i ... anar a les perifèries socials i econòmiques de la nostra ciutat, com ens recorda el Papa Francesc.

En aquest Any de la Misericòrdia, aquest “Surt de la teva terra” té uns aires de goig i alegria, l’alegria d’anunciar arreu el missatge de l’Evangeli.

Mn. Josep Taberner i Vila

"ET VA FER A TU"


Un home jove, d’uns trenta anys, havent arribat al seu nou destí procedent de l’aeroport, està traient i endreçant coses de la maleta. Hi porta també un quadre que guarda com un tresor i que la seva àvia va pintar fa anys. És un paisatge pintat a l’oli i amb una petita frase incorporada a la part baixa del quadre.

El noi reté uns moments el quadre a les seves mans, se’l mira amb afecte, somriu lleument i recorda la seva àvia que el pintava quan ell era un vailet inquiet, entremaliat, que anava a escola i feia la vida normal dels nois del seu entorn.

Un dia que la dona estava pintant aquest paisatge de natura amb el cavallet, la tela, els pinzells, les pintures... se li va acostar el seu nét, es va fixar en el quadre i li va preguntar:
“Àvia, Déu va fer els arbres?”
-“Sí, maco, Déu va fer els arbres” –respon l’àvia.
“I també va fer les muntanyes?”
-“Sí. També va fer les muntanyes”.
“Llavors, Déu ho va fer tot?”
-“Tot”.
“I per què ho va fer tot?”
-“Déu ho va fer tot perquè fóssim feliços” –contesta la dona.
“I la gent que sofreix, àvia? Per què Déu no fa res?”
L’àvia es mira amb afecte el seu nét, en silenci, i després, amb un somriure als llavis, escriu amb pintura a la base del quadre:
“Déu et va fer a tu”.

Ara, de gran, tornant a mirar el quadre, pensa dintre seu: “Déu em va fer a mi. Per això he sortit de casa i he vingut fins aquí”.

Quan va acabar de treure totes les coses de la maleta, el noi surt a fora i veu davant d’ell un paisatge molt diferent del quadre. És un barri molt pobre, amb gent molt necessitada. És el “paisatge” real de la seva nova i primera missió. Aquest noi, que es diu Daniel, ha arribat a la Parròquia de la Madre del Buen Pastor, a la ciutat de Chalchuapa, d’El Salvador, a Centreamèrica. És un dels molts missioners escampats arreu del món. Aquella llavor que la seva àvia va plantar en ell quan encara era un vailet, va anar creixent i es va convertir en una vocació missionera.

En Daniel més tard es va formar a la universitat i, ajudat pels testimonis de diversos cristians, va entrar al Seminari i va madurar la seva vocació, amb el desig de servir els altres, col·laborant així amb Déu a fer un món millor.

Les preguntes del jove Daniel van trobar resposta adequada en aquella àvia que ja no és al món, però que serà sempre present en el cor missioner del seu nét.

“Surt de la teva terra”, diu el lema del DOMUND d’aquest any, inspirat en Abraham, el pare en la fe, i en el Papa Francesc, que ens parla de sortir a escampar la Bona Nova.

En Daniel va sortir de la seva terra per anar a ajudar la gent més pobra d’un país del Tercer Món i anunciar-hi la salvació de Jesucrist. Gràcies a la seva àvia, va entendre que, a la vida, Déu no ens pinta pas els quadres, però ens dóna les eines per fer-ho nosaltres. I que si en el món hi ha tant de sofriment no és perquè Déu el vulgui, sinó sobretot perquè els humans som poc humans, xerrem molt, ens comprometem poc i ens hem tornat força indiferents davant dels patiments més injustos.

Ell i la seva àvia havien entès allò que va dir Martin Luther King i va ser reprès per Nelson Mandela: “No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels que no tenen ètica. El que més em preocupa és el silenci dels bons”.

Diumenge que ve, jornada del DOMUND, ajudarem en la col·lecta els missioners i missioneres que han sortit de la seva terra per causa del Regne de Déu. I pregarem perquè hi hagi joves que es facin preguntes, i perquè no faltin pares i avis que els indiquin respostes tan lluminoses com l’àvia d’en Daniel.

Mn. Miquel-Àngel Ferrés

KSAMEU, UN PROJECTE D’ESGLÉSIA

Resultado de imagen de KSAMEU



Acabem d’iniciar el novè curs del Projecte Ksameu, de la Fundació Escola Privada Sant Vicenç de Paül; una fundació, que el passat 30 de setembre va complir 120 anys de la seva constitució. Va ser el rector de Sant Pere, Mn. Josep Callís, qui, amb la cooperació de les senyores de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, va iniciar la fundació.

Un Projecte d’Església, que fa un servei social i educatiu des dels inicis: per molts anys com a centre educatiu i internat per filles de famílies amb pocs recursos; després per noies dels pobles del voltant de Figueres. Sempre sota la tutela de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Fins que el 1999 va iniciar el tancament com a centre concertat per la Generalitat de Catalunya. A partir de 204 fins a 207 va estar en obres d’enderroc de l’edifici vell i de construcció del nou.

Un Projecte que CREIX: I com a mostra unes senzilles dades del curs passat (2015/16): Hem atès 155 adolescents i joves de 12 a 18 anys, entre el Centre Obert, el programa Atura’t (67 nois i noies amb 97 expulsions dels Instituts), i l’Espai Jove.

Aquest estiu 2016 (juliol) hem tingut més de cent nois i noies, entre l’Espai d’Estudi (27 de 6è i 62 d’ESO), i amb les Activitats de tarda, l’Espai Lúdic i el programa Forma’t i les Colònies.

Tema a part són els dos projectes de Garantia Juvenil que hem aconseguit gestionar i que acaben properament: Entre el “Posa’t a punt” i el “Devellnou”, hem atès a 23 joves de més de 18 anys, dels que 14 han trobat feina o han retornat al Sistema Educatiu. Estem molt contents que més del 50% d’aquests joves s’hagin “activat!”.

I quan dic que el Projecte creix, és perquè ara ja tenim 86 nois i noies inscrits, i,tornem a tenir una llarga llista d’espera (ara, ja 19 joves), que volen utilitzar el nostre servei, i que no podrem atendre, lamentablement, de moment.

I no sols creix en activitats; també en espai: Estem acabant les obres d’ampliació de l’altell, amb 340 metres quadrats més; un espai, que ben aviat, acabades les obres i aconseguits els permisos, serviran per ampliar el servei als adolescents i joves en situació de vulnerabilitat, tal com vol Sant Vicenç de Paül dels seus fills i filles. Us convidarem a la inauguració!

I, encara us puc informar, que fa pocs dies vaig estar a Barcelona, als Serveis Centrals de la Fundació La Caixa a assumir el Conveni del Projecte de Pro-infància; un projecte innovador a Figueres i que arribarà a cinquanta famílies amb pocs recursos. Tota aquesta activitat la farem conjuntament amb una xarxa d’entitats que faran possible un treball global per les cinquanta famílies; d’entrada ja hi ha ADEPAF, Escolàpies, Càritas, i properament s’hi afegiran altres.

El Projecte Ksameu te dues fonts de recursos: els fons propis i els que ens han vingut de l’Herència de la Sra. Maria Pagès, i les subvencions dels Departaments de Benestar i Família, i d’Educació; també de l’Ajuntament, del Consell Comarcal i de la Diputació. Moltes gràcies a tots els qui confieu en nosaltres. Volem seguir essent un referent a la ciutat i a la comarca en aquest servei als més vulnerables.

Mn. Josep Taberner i Vilar,
President de la Fundació SVP

Agenda Setmanal

FORMACIÓ DE CATEQUISTES
La segona trobada de formació de catequistes d’aquest inici de curs serà aquest dimarts, dia 11, a les 20’15 h, als locals de Sant Pere, amb una sessió dirigida per Dari Muñoz, de VEIE (vida escola d’intel·ligència emocional).

CÀRITAS
Demà dilluns, reunió de la Junta de Càritas arxiprestal Alt Empordà Interior a les 20’15 h.

FESTA DEL PILAR
Dimecres, dia de la Verge del Pilar, tot i ser festiu, les misses seran com els dies feiners.

CONSELL INTERPARROQUIAL
El Consell Interparroquial de Figueres, amb representants de les cinc parròquies i de les comunitats religioses, es reunirà dijous vinent, dia 13, a les 20’15 h, als locals de la parròquia de la Immaculada.

MISSA FAMILIAR
La primera Missa Familiar d’aquest curs a la parròquia de la Immaculada serà dissabte vinent, dia 15, a les 20’30 h., amb la participació dels infants i familiars de la Catequesi. Acabada la missa, a fora, hi haurà una festa d’animació d’inici de curs i pica-pica.

V MISSA SOBRE L’EMPORDÀ
La 5ª Missa sobre l’Empordà, que estava prevista pel dia 23, s’ha hagut d’ajornar. La setmana vinent anunciarem la data definitiva.

950 ANYS DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ
Diumenge vinent se celebren els actes principals del 950è aniversari de la consagració de l’església-monestir de Sant Miquel de Fluvià. A les 12 del migdia, Ofici solemne presidit pel bisbe Francesc.

ADORACIÓ AL BON PASTOR
A partir de la setmana passada, de 3 a 4 de la tarda, cada dijous, a l’església del Bon Pastor, un grup de persones es reunirà per fer l’Adoració al Santíssim. Obert a tothom.

SESSIÓ DEL CEP
Del 21 al 24 d’octubre Mn. Josep Taberner serà a Estrasburg en la sessió preparatòria del Col·loqui Europeu de Parròquies que el proper juliol 2007 es farà a Barcelona.
Les Celebracions litúrgiques a les seves parròquies estan garantides.

MOSSÈN GALAN
Aquesta passada setmana ha estat entre nosaltres Mn. Emili Galán, missioner figuerenc a Veneçuela, de pas cap a Terra Santa, viatge que fa per celebrar els seus 25 anys de sacerdoci.

Catequesis

COMENÇA EL CURS DE CATEQUESI
Comença el nou curs dels diferents graus de la Catequesi:
-La Catequesi d’Iniciació Cristiana pels infants de 8 anys en amunt.
-Els qui ja han fet el primer any de catequesi comencen el segon curs per a la Primera Comunió.
-Els que ja han fet la Comunió són convidats a la catequesi de Seguiment (5è i 6è de Primària).
-Els adolescents i joves es poden inscriure a la Catequesi de Professió de Fe i de Confirmació.
-Els adults no batejats o no confirmats poden demanar també els sagraments de la Iniciació Cristiana i el Catecumenat.

CATEQUESI DE CONFIRMACIÓ
Divendres vinent, a les 9 del vespre, a la parròquia de la Immaculada, comença la Catequesi de Confirmació pels nois i noies de les parròquies de Figueres, a partir de 2n d’ESO.

SANTA TERESA DE L’INFANT JESÚS



Aquest 1 d’octubre se celebra Santa Teresa de Lisieux, anomenada també Santa Teresa de l’Infant Jesús, Santa Teresina o Santa Teresa la Petita. Aquesta noia carmelita, que va morir als 24 anys (1873-1897), va tenir una vida breu però tan intensament cristiana que és patrona de les Missions sense haver sortit de casa i Doctora de l’Església sense haver fet cap doctorat.

Hi ha una pregària lletànica francesa sobre aquesta santa que val la pena meditar, perquè resumeix aspectes molt admirables i imitables de la seva espiritualitat:


Santa Teresa, do de Déu, benaurada i estimada del Pare del cel,
apassionada d’amor per Jesús, t’Hi volies assemblar tant com podies;
noia plena d’amor per l’Esperit Sant, guarida pel somriure de Maria.

Teresa de l’Infant Jesús, que vas seguir el camí de la infància espiritual,
que només buscaves la veritat, allò que Déu volia,
que vas comprendre i practicar la humilitat del cor,
que volies ser ignorada i tinguda per no-res,
que no vas buscar mai allò que llueix als ulls dels homes,
que et vas oblidar de tu mateixa per servir els altres,
que vas lluitar amb les armes de la pregària i del sacrifici,
que sempre vas voler estimar com el mateix Jesús,
que vas comprendre i viure la caritat,
que vas cantar les obres del Creador,
que vas celebrar les misericòrdies del Senyor.
Pobra, casta i obedient, fidel en les coses més petites,
somriure de Déu per a tothom, mestra de vida espiritual,
que, atreta només per Jesús, vas trobar la força en la feblesa.
Noia lliure i joiosa, pacient i coratjosa, simple tant en l’alegria com en la pena.
Santa Teresina, ofrena perfumada a l’Amor de Déu,
confiada fins a l’extrem, que vas trobar en l’abandó al Pare un oceà de pau,
que vas ser provada en la fe, que vas esperar contra tota esperança,
que no vas refusar res a Déu, consumida per l’Amor.

Teresa, nodrida de la Paraula de Déu, ardent de desig per l’Eucaristia,
que vas veure saciats tots els teus desigs en Déu,
que vas ser icona de l’Amor al cor de l’Església, i apòstol de la Misericòrdia.

Teresina, devorada de zel per la salvació dels homes,
germana i amiga dels preveres, dels religiosos i dels seglars,
suport dels teus germans missioners,
mare d’una multitud, germana universal,
que t’asseies a la taula dels pecadors, propera als presoners,
germana dels ferits de la vida, solidària dels no creients,
propera dels qui eren temptats i plens de dubtes,
mà amiga pels desesperats, presència serena de perdó i de pau.

Teresa la Petita, gran testimoni de Déu Pare de Misericòrdia,
de Crist Servidor i Salvador, de l’Esperit d’Amor i de Santedat.
Vares donar la teva jove vida per la glòria de Déu i la salvació del món,
i vares dir que passaries el teu cel fent el bé sobre la terra.
Gràcies per tots els estels d’esperança que ens fas brillar.

Mn. Miquel-Àngel Ferrés

COMPTES DE LA FESTA DEL JUBILEU


El total de despeses de la Festa de la Misericòrdia del Jubileu del dia 18 de setembre a La Salut,comptant-hi arrossada, autocars, equips de so, cartells, tríptics, transports de taules i cadires, fotocòpies, correus i complements del dinar, ha estat de 5.439 €.

El total d’ingressos, compant els tiquets, els donatius i la col·lecta de la missa, és de 6.825 €.

Per tant, amb el benefici restant de 1.386 €, s’ha pogut fer un donatiu a les Germanes de la Caritat de Santa Anna que tenen el centre sociosanitari de Terrades, i uns altres donatius a Càritas arxiprestal i al Santuari de La Salut que ens va acollir.

Moltes gràcies a tothom per la generosa col·laboració, que ha suposat un magnífic colofó a la gran festa del Jubileu.

Agenda Setmanal

TROBADA DE CATEQUISTES DE L’ARXIPRESTAT
Demà dilluns, dia 3, a les 9 del vespre, als locals del Col·legi de La Salle de Figueres, els catequistes de les parròquies de l’Alt Empordà són convocats a una trobada amb la presència del bisbe Francesc Pardo i el Delegat diocesà de Catequesi, Mn.Salvador Gras, per iniciar el curs, presentar un nou pla de catequesi amb nous materials per a l’etapa de preadolescents i rebre l’enviament en missió.

LEGIÓ DE MARIA
Reunió de socis i simpatitzants de la Legió de Maria dimarts dia 4, a les 10’45 h del matí, al local del c/La Jonquera, 7.

HORA VOCACIONAL
Divendres dia 7, hora de pregària per les vocacions, a les 5 de la tarda, a la capella de les religioses de Sant Josep. Després, a les 6’30, al mateix lloc, Adoració del Santíssim.

V MISSA SOBRE L’EMPORDÀ
La següent cita que tenim com a arxiprestat és la 5ª Missa sobre l’Empordà, que aquest any està prevista pel diumenge dia 23 d’octubre, a les 5 de la tarda, al lloc habitual, a la falda del Castell de Sant Ferran per la banda dels Arcs. El tema escollit d’aquesta edició seren els refugiats.

ADORACIÓ AL BON PASTOR
A partir d’aquesta setmana, de 3 a 4 de la tarda cada dijous a l’església del Bon Pastor un grup de persones es reunirà per fer l’Adoració al Santíssim. Obert a tothom.

ORDENACIONS
El proper diumenge 2 d’octubre de 2016, a les 6 de la tarda, a la Catedral de Girona, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ordenarà diaques: Josep Rodeja Tulsà, de la parròquia de Sarrià de Ter; i Miquel Calsina Buscà, de la parròquia de Torroella de Montgrí

SESSIÓ DEL CEP
Del 21 al 24 d’octubre Mn. Josep Taberner serà a Estrasburg en la sessió preparatòria del Col·loqui Europeu de Parròquies que el proper juliol 2007 es farà a Barcelona.
Les Celebracions litúrgiques a les seves parròquies estan garantides.

JORNADA JUBILAR


Aquest passat diumenge, 18 de setembre, al Santuari de La Salut de Terrades, quasi sis-centes persones de tot l’Arxiprestat de l’Alt Empordà Interior, ens hi hem reunit per celebrar el Jubileu de l’Any Sant de la Misericòrdia.

Dotzenes de persones com a voluntaris s’han preocupat les darreres setmanes de fer-ho possible, i acompanyats d’un clima magnífic, amb un xic de tramuntana que dibuixava la rufa al blau del cel, ho han convertit en una celebració històrica.

Des de les sis del matí, quan a la parròquia de Sant Pere s’hi han aplegat voluntaris i els qui han fet el camí a peu des de Figueres, que s’ha iniciat la Jornada amb una pregària.

Cinc autocars i un centenar de cotxes particulars han fet camí cap a La Salut, per iniciar, passades les deu del matí, la Gran Festa de la Misericòrdia. La catequista Leonor Corominas ha fet la presentació i benvinguda.

Tot seguit han començat quatre tallers sobre Misericòrdia i Ecologia, Educació, Salut i Pregària; també s’ha iniciat una pujada a la capella de Santa Magdalena pels més valents. Al mateix temps una dotzena de capellans, han ofert el Sagrament del Perdó a tots els qui han volgut guanyar el Jubileu. Mn. Josep Frigola, el capellà custodi del Santuari, ha presidit la celebració.

Amb una gran Missa, que ha substituït totes les misses del matí de diumenge de l’Arxiprestat, presidida pel Bisbe Francesc, i concelebrada per preveres i diaques, ha aplegat sota les alzines del santuari a totes les persones i famílies que han fet camí cap a La Salut. Ha estat el punt culminant de la Jornada.

En l’homilia el sr. Bisbe ha parlat directament als vells i malalts de l’Asil, dient-los que eren els preferits de Jesús. Ha reflexionat sobre les lectures del diumenge i ha comentat l’evangeli de la misericòrdia de Déu, tot valorant el gest de fer camí dels pelegrins que hi ha pujat a peu i l’esforç dels voluntaris que han esmerçat el seu temps en fer de la Jornada un dia històric.

Una diada històrica i multitudinària que ha seguit amb el pas sota la Porta Santa del Santuari per fer el bes a la Mare de Déu i la presentació dels infants i de les famílies.

Abans de dinar s’ha plantat un xiprer a prop de la porta del santuari com a signe d’acolliment i de pau, en record del Jubileu de la Misericòrdia. La catequista Paquita Caritg ha valorat el signe del xiprer com a acollida, comparant-lo amb els tres xiprers que fa un temps van ser plantats al Santuari del Mont. Després de l’arrossada i de postres compartits, s’ha completat la tarda amb un concert del grup “Veus Empordaneses”.

Els autocars i els cotxes particulars han retornat els pelegrins cap a casa seva, plens de coratge i de fe. Mentre els voluntaris seguien recollint taules i cadires.

Mn. Josep Taberner i Vilar

DESPRÉS DE LA GRAN FESTA DE LA MISERICÒRDIA

Diumenge passat es va celebrar la “Gran Festa de la Misericòrdia, Jubileu 2016” a La Salut de Terrades, amb la participació de més de 500 persones vingudes de les parròquies del nostre arxiprestat. Va ser una trobada per recordar, viscuda, intensa i festiva.

Alguns van fer la peregrinació a peu, d’altres en vehicle comú o particular, tothom amb actitud participativa i oberta per a rebre els dons propis d’aquest jubileu: el perdó, la misericòrdia, la germanor i la simplicitat evangèlica, a la qual va ajudar molt la presència de la gent de l’Asil Vilallonga i de la comunitat sociosanitària de les religioses de Santa Anna de Terrades.

Quan s’hagin tancat els comptes de la trobada, dels quals informarem la setmana vinent, esperem poder fer un donatiu a favor de la tasca solidària d’aquestes religioses, ja que la col·lecta de la missa del Jubileu, presidida pel bisbe Francesc, va ser molt generosa.

Agenda Setmanal

TROBADA DE VOLUNTARIS DE CÀRITAS
Divendres, dia 30, a les 6 de la tarda, als locals de Càritas, trobada de voluntaris d’inici de curs.

TROBADA DE CATEQUISTES DE L’ARXIPRESTAT
El dilluns dia 3 d’octubre, a les 9 del vespre, els catequistes de les parròquies de l’Alt Empordà són convocats a una trobada que tindrà lloc als locals del Col·legi de La Salle amb la presència del Sr.Bisbe i el Delegat diocesà de Catequesi, Mn.Salvador Gras, per iniciar el curs i presentar un nou pla de catequesi amb nous materials per a l’etapa de preadolescents.

MISSA SOBRE L’EMPORDÀ
La següent cita que tenim com a arxiprestat és la Missa sobre l’Empordà,
que cada any fem a la tardor, i que enguany està prevista pel diumenge dia 23 d’octubre, a les 5 de la tarda, al lloc habitual, a la falda del Castell de Sant Ferran per la banda dels Arcs. El tema escollit d’aquesta edició serà sobre els refugiats.

KSAMEU
Aquesta setmana s’ha fet la inscripció al nou curs del Projecte Ksameu de la Fundació Sant Vicenç de Paül. S’ha aconseguit omplir els grups i ja hi ha llista d’espera. I, el dia 27, a les 6 de la tarda, festa de Sant Vicenç de Paül, hi haurà la solemne inauguració de curs i alhora la posada a punt d’uns nous espais, que permetran ampliar l’activitat educativa i social. L’acte és obert a tothom, però es prega confirmació als tel. 972670130 i 626746623 i a info@kasameu.cat.

MISATANGO
Avui diumenge 25 de setembre a les 6 de la tarda a l’església de Sant Pere, el gran cor La Cantarela de Béziers (França) amb orquestra i solistes, ens oferirà el gran Concert de la Misatango de Martin Palmieri. També es cantaran 6 cançons “Indianes” del compositor argentí Carlos Gustavino. I també “Liber Tango” d’Astor Piazzolla. El cor està composat de 60 cantaires i l’orquestra simfònica està composada de músics del conservatori de Montpeller i Béziers.
Entrada lliure.

L’ALEGRIA DEL PERDÓ

Com recuperar el goig del sagrament de la Penitència en aquest Jubileu, tal com demana el papa Francesc?

“Confessar-se és massa humiliant”.
Demana humilitat, sí, però reconèixer el propi pecat és començar a alliberar-se’n. El perdó que rebem ens torna a aixecar, ens fa créixer. Per tant, aquest sagrament és un camí d’abaixament, però per a remuntar! Ja va dir Jesús: “El qui s’humilia serà enaltit” (Lc 14, 11).

“Fa massa vergonya confessar segons què i ser jutjat per un capellà”.
En lloc de vergonya hi pot haver la consciència que hem pecat i que ens en volem alliberar, demanant perdó. El capellà també és pecador, i experimenta el mateix que tothom. Ell no jutja, només orienta i transmet el perdó de part de Déu.

“Jo ja em confesso directament amb Déu”.
És veritat que la pregària i la caritat ens poden reconciliar amb Déu, però Jesús va voler que hi hagués uns mitjancers fiables del seu perdó. Perquè, quina certesa tindré millor que Déu em perdona si puc sentir que un representant del mateix Jesús em diu: “Vés, quedes perdonat”?

“No sento pas la necessitat de confessar-me”.
“Si diem que no tenim pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos” (1 Jn 1,8). Si creiem que ja ho fem tot bé i no hem de demanar perdó de res, podem repassar els manaments, aprofundir les Benaurances, i tants d’altres passatges de la Bíblia o d’exàmens de consciència que ens ajudaran a descobrir la realitat de la meva vida, que potser no he vist a primer cop d’ull. D’altra banda, ens creiem tan autosuficients que podem passar de llarg de la gràcia que se’ns ofereix?

“No he pas fet res dolent. No he matat, no he robat...”.
Una relació d’amor es pot trencar per una ruptura explosiva o per petites ruptures. Si t’acomodes a una mediocritat de mínims, al final acabes igualment trencant. Per això no hem de confessar només els trencaments brutals sinó també els “venials”, que són com espines que van punxant a poc a poc i fent sagnar la nostra amistat amb Déu i amb els germans.

“Qui es confessa avui?No està passat de moda?”
Si procurem desvestir el sagrament de les adherències negatives del passat, redescobrirem l’alegria de rebre el Perdó i la joia de Jesús recuperant l’ovella perduda. Hi ha gent jove i de qualsevol edat que han descobert aquesta bellesa del sagrament amb motiu d’alguna trobada o d’una persona amiga, i després se senten tan alliberats i reconciliats que hi pot haver un abans i un després en les seves vides.

“Confessar-me no em serveix de res,sempre torno a caure en els mateixos pecats que confesso”.
No fóra lògic dir que avui no em dutxaré perquè demà tornaré a estar brut... Justament perquè tendeixo a repetir els pecats, cal que torni a “netejar-me” regularment, per no deixar que el pecat arreli en mi i m’envaeixi més i més. El combat de tota la vida contra certs pecats que tenim arrelats té un gran valor davant de Déu, que espera l’ocasió de refermar-nos. Sempre sortim del Perdó més forts que quan hi hem entrat.

“Certes persones que m’han fet mal es confessen; i apa, ja queden perdonades...?”
La misericòrdia de Déu no separa pas el perdó i la justícia. El sagrament del Perdó demana reparar el màxim possible els mals que hom hagi causat i treballar per la pròpia correcció. Seria una visió falsa de la confessió considerar-la com una formalitat per regularitzar la situació. Quan Jesús perdona, exigeix alhora la conversió: “Vés, i d’ara endavant no pequis més” (Jn 8,11).

“Déu ho perdona tot?”
La capacitat de perdó de Déu és la mateixa mesura del seu amor, és a dir, il·limitat. Depassa de molt la nostra capacitat de perdonar, i per això ens costa de creure-hi. Però “si la nostra consciència ens acusa, Déu és més gran que la nostra consciència” (1 Jn 3,20).

L’única cosa que pot impedir que Déu em perdoni és que jo refusi que ho faci. Aquest seria el pecat contra l’Esperit Sant, perquè impedeixo que actuï en mi l’amor misericordiós de Déu.

Mn. Miquel-Àngel Ferrés

INSCRIPCIONS PER LA CATEQUESI

Han començat les inscripcions per al nou curs de Catequesi a les nostres parròquies de Figueres, que es poden fer:

  • A Sant Pere (amb Sagrada Família): De dilluns a divendres, de 10’30 a 12h.
  • A la Immaculada (amb Poble Nou): Dimarts i dijous, de 17 a 19 h.
  • I al Bon Pastor: trucant al 972 670711 (Josep) o bé al c/e: bonpastor.figueres@gmail.com


-S’inscriuen a la Catequesi de Primera Comunió els infants que ara començaran el 3r curs de Primària o que compleixen els 8 anys durant l’any en curs.
-Els qui ja han fet el primer any de catequesi cal que passin a apuntar-se per al segon curs.
-Els que ja han fet la Comunió són convidats a inscriure’s a la catequesi de Seguiment (5è i 6è de Primària).
-Els adolescents i joves es poden inscriure a la Catequesi de Professió de Fe i de Confirmació.

AGENDA

PASTORAL DE LA SALUT
Primera reunió de curs de l’equip aquest dimecres, a 2/4 de 5 de la tarda, a la comunitat de religioses de Sant Josep.

KSAMEU
Aquesta setmana s’inicia l’inscripció al nou curs del Projecte Ksameu de la Fundació Sant Vicenç de Paül. I, el dia 27, festa de Sant Vicenç de Paül, hi haurà la solemne inauguració de curs i alhora la posada a punt d’uns nous espais, que permetran ampliar l’activitat educativa i social.

MISATANGO
Diumenge 25 de setembre a les 6 de la tarda a l’església de Sant Pere, el gran cor La Cantarela de Béziers (França) amb orquestra i solistes, ens oferirà el gran Concert de la Misatango de Martin Palmieri. Entrada lliure.

11 DE SETEMBRE: DIADA


El Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, escrivia, ara fa un any, en el Full Parroquial en parlar de la Diada Nacional de Catalunya: cal reflexió, pregària i compromís, i diu: “Els qui som cristians recordem amb agraïment les arrels cristianes que han configurat d’una manera important la manera de ser i d’actuar del nostre poble, i desitgem que aquesta proposta cristiana que ha configurat la dimensió religiosa i espiritual, la cultura, les festes, el patrimoni, l’art, l’economia, la política ...no sigui menystinguda ni oblidada. Si ha configurat el passat i ha contribuït al present, cal valorar la força profunda que té per humanitzar la persona i la societat, del tot necessària per fonamentar les estructures. Senzillament és important reconèixer que la petja cristiana no és del passat, sinó del present, i que pot contribuir en gran manera al futur.”